Jozef IJsewijn

Jozef IJsewijn

Biografia
Naixement	30 desembre 1932 Zwijndrecht (Bèlgica)
Mort	27 novembre 1998 (65 anys) Lovaina (Bèlgica)
Sepultura	Lovaina
Formació	KU Leuven
Activitat
Ocupació	professor d'universitat, filòleg clàssic, llatinista
Ocupador	KU Leuven
Membre de	Academia Latinitati Fovendae ^(en) (1967–) Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica Acadèmia de Ciències de Göttingen Academia Europaea
Premis
(1992)  doctor honoris causa per la Universitat de València (1980)  premi Francqui

Jozef A. M. K. IJsewijn (Zwijndrecht, 30 de desembre 1932 – Lovaina, 27 de novembre de 1998) fou un llatinista belga de llengua flamenca. Se'l coneix com a "pare" de l'estudi del neollatí (llatí des dels inicis de l'humanisme en endavant; s. XV en endavant).[1]

IJsewijn va estudiar filologia clàssica a la KU Leuven de Lovaina on es va llicenciar el 1955. Després va obtenir una beca per a escriure la tesi doctoral i va obtenir el doctorat el 1959. En un primer moment es va dedicar a l'estudi de l'antiguitat i la papirologia. Després de ser-ne docent des de 1962, va esdevenir catedràtic de la mateixa universitat de Lovaina a partir de 1967 i fins a la jubilació el 1997.

L'interès pel neollatí va conduir IJsewijn a refundar la revista Humanistica Lovaniensia i donar-li el subtítol de Journal of Neo-Latin Studies. El 1971 va fundar la International Association for Neo-Latin Studies.

La seva obra més coneguda és el Companion to neo-Latin Studies (1977; amb reedicions fins a fer-ne dos volums). I també fou editor de nombrosos textos renaixentistes, com Erasme de Rotterdam, Justus Lipsius, o Joan Lluis Vives.

Va ser membre de la Koninklijke Academie voor Wetenschappen, Letteren en Schone Kunsten i també en fou president, "Fellow" de la British Academy i de l'Academia Europaea; membre estranger de l'Acadèmia de Ciències Finesa, i membre corresponent de la Göttinger Akademie der Wissenschaften. Va rebre el premi Francqui (1980) i fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de València.

Publicacions

• De sacerdotibus sacerdotiisque Alexandri Magni et Lagidarum eponymis, 1961
• Companion to neo-Latin Studies, Nova York / Oxford, North Holland Publishing Company 1977
• Companion to Neo-Latin Studies. Part I: History and Diffusion of Neo-Latin Literature. Second entirely rewritten edition. Leuven-Louvain, Leuven UP/ Peeters Press Louvain 1990
• (amb Dirk Sacré): Companion to Neo-Latin Studies. Part II: Literary, linguistic, philological and editorial questions. Second entirely rewritten edition. Leuven-Louvain, Leuven UP 1998.
• (ed. amb Jaques Paquet) The universities in the late Middle Ages, 1978
• (ed.) Erasmus in Hispania, Vives in Belgio: Acta Colloquii Brugensis, 23-26 IX 1985. Ediderunt J. IJsewijn et A. Losada. Lovaina: Peeters, 1986
• Humanism in the Low Countries. A Collection of Studies Selected and Edited by Gilbert Tournoy. (= Supplementa Humanistica Lovaniensia 40). Leuven University Press, Lovaina, 2015 (recull d'articles)
• Humanisme i literatura neollatina: escrits seleccionats, ed. Josep Lluís Barona. València : Universitat de València, 1996 (traducció al català d'estudis seus amb motiu del doctorat honoris causa per la Universitat de València)

Referències

1. Erika Rummel; Milton Kooistra Reformation Sources: The Letters of Wolfgang Capito and His Fellow Reformers in Alsace and Switzerland. Centre for Reformation and Renaissance Studies, 2007, p. 96. ISBN 978-0-7727-2032-0 [Consulta: 16 desembre 2012]. 

Bibliografia

• D. Sacré-G. Tournoy (ed.), Myricae. Essays on Neo-Latin Literature in Memory of Jozef IJsewijn, Supplementa Humanistica Lovaniensia 16 (Lovaina 2000)

Enllaços externs

• Elogi fúnebre de Michael Verweij (en llatí)