Jouravskita

Jouravskita
Cristalls de jouravskita de les mines N'Chwaning (Sud-àfrica)
Fórmula química	Ca₃Mn^4+(SO₄)(CO₃)(OH)₆·12H₂O
Epònim	Georges Jouravsky ^(en)
Localitat tipus	mina Tachgagalt, Província d'Ouarzazate, Souss-Massa-Draâ, Marroc
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.DG.15
Nickel-Strunz 9a ed.	7.DG.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/D.07
Dana	32.4.4.3
Heys	12.2.17
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 11,06Å; c = 10,5Å;
Duresa (Mohs)	2,5
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,556 nε = 1,540
Birefringència	δ = 0,016
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1965-009
Any d'aprovació	1965
Símbol	Jou
Referències	[1]

La jouravskita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de l'ettringita. Va rebre el seu nom l'any 1965 per Christophe Gaudefroy i François Permingeat en honor de Georges Jouravsky (1896–1964), cap de geologia del Geological Survey of Morocco, pel seu treball en els dipòsits minerals del Marroc.

Característiques

La jouravskita és un sulfat de fórmula química Ca₃Mn^4+(SO₄)(CO₃)(OH)₆·12H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1965. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Es troba en forma de cristalls piramidals hexagonals arrodonits, exhibint {1010} i {1012}, de fins a 0,3 mil·límetres, incrustats en marokita, en masses pulverulentes i taques.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jouravskita pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans; amb NO₃, CO₃, B(OH)₄, SiO₄ o IO₃» juntament amb els següents minerals: darapskita, clinoungemachita, humberstonita, ungemachita, bentorita, charlesita, ettringita, sturmanita, thaumasita, carraraïta, buriatita, rapidcreekita, korkinoïta, tatarskita, nakauriïta, chessexita, carlosruizita, fuenzalidaïta i txeliabinskita.

Formació i jaciments

És un mineral rar que es troba a les zones oxidades dels dipòsits de manganès; en varietat alumínica per l'acció de fumaroles volcàniques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: manganita, calcita, marokita, gaudefroyita, henritermierita, despujolsita i barita.[2] Va ser descoberta l'any 1965 a la mina Tachgagalt, a la província d'Ouarzazate (Souss-Massa-Draâ, Marroc). També ha estat descrita a les mines N'Chwaning (Kuruman, Sud-àfrica) i a dues localitats jordanes: a Daba (Amman) i a Maqarin (Irbid).

Referències

1. «Jouravskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juliol 2016].
2. «Jouravskite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 9 juliol 2016].