|
Josepa Carlota de Bèlgica
Josefina Carlota de Bèlgica, gran duquessa de Luxemburg (Laken, 1927 - Castell de Fëschbech 2005).[1] Princesa de Bèlgica amb el tractament d'altesa reial. Va néixer al Palau de Stuyvenberg el dia 11 d'octubre de 1927, filla del rei dels belgues Leopold III i d'Àstrid de Suècia. Va ser batejada amb el nom de Joséphine-Charlotte Ingeborg Elisabeth Marie-José Marguerite Astrid. L'any 1935, quan Josepa Carlota tenia vuit anys la mare va morir en un accident de trànsit a Suïssa. Va tenir l'educació primària privada al Castell de Laken[2] i de 1940 a 1942 en un pensionat catòlic «Pensionat de la Vierge fidèle» a Brussel·les.[2] L'any 1940, amb l'ocupació nacionalsocialista de Bèlgica, tota la família va romandre sota arrest domiciliari. Deportada a Alemany, via Àustria el 1945 van arribar a Ginebra a Suïssa. Després de l'alliberament de l'any 1945, hi va haver-hi grans aldarulls i manta gent s'oposava al retorn del rei, a qui retreien la seva proximitat amb el règim nazi i la frívola vida amorosa durant la guerra. Josepa Carlota assistí a classes de psicologia a la Universitat de Ginebra. Durant l'exili suís, va estudiar a École des Jeunes Filles.[2] En un clima prevolucionari, la «qüestió reial» va moure el país de 1946 a 1951. Malgrat una majoria (57,68%) en pro al retorn al referèndum del 1946, la situació no es va pas calmar.[3] Quan el 30 de juliol de 1950 quatre manifestants antileopoldistes van morir a Grâce-Berleur per les bales la gendarmeria (l'equivalent de la guàrdia civil a Espanya), l'endemà el pare de Josefina va abdicar i cedir el tron al germà petit Balduí, com que les dones encara eren excloses de la successió.[4] Quan la família reial va tornar a Bèlgica, es va dedicar al benestar social i a les arts. El 9 d'abril de 1953 es va casar amb el gran duc hereu Joan de Luxemburg, fill del príncep Fèlix de Borbó-Parma i de la gran duquessa Carlota I de Luxemburg. A més de les obligacions de representació degudes al seu casament, va continuar ocupar-se de cultura i el benestar social. Des de 1959 i fins a 1970 fou presidenta de les Joventuts de la Creu Roja luxemburguesa. Des de 1964 i fins a la seva mort fou presidenta de la Creu Roja. S'interessava també per a l'horticultura i la jardineria així com per l'esquí, la cacera i els esports aquàtics.[5] Josepa Carlota va morir l'any 2005 a conseqüència d'un càncer de pulmons que patia des de feia molts anys. DescendènciaAmb Joan de Luxemburg va tenir cinc fills.[1]
Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josepa Carlota de Bèlgica |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
Portal di Ensiklopedia Dunia
