Josep Soler i Vidal
Josep Soler i Vidal (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 2 d'abril 1908 - Gavà, 12 de desembre de 1999) fou un polític i historiador català.[1] BiografiaEs formà a l'Ateneu Enciclopèdic Popular i als Estudis Universitaris Catalans. Fou cofundador del Partit Comunista Català (1928) que després s'integrà al Bloc Obrer i Camperol (1931) i col·laborà al seu portaveu L'Hora. Durant la proclamació de la República Catalana formà part de la guàrdia personal de Francesc Macià. A diferència de la majoria de companys del BOC, no es va integrar en el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i el 1936 participà en la constitució del PSUC. Establert a Gavà des de 1933, va donar suport l'Aliança Obrera i els fets del sis d'octubre de 1934. Durant la guerra civil espanyola fou regidor de cultura i ensenyament a Gavà, on va implantar l'Escola Nova Unificada.[2] Exiliat a Mèxic després de la guerra civil espanyola, treballà als tallers gràfics de la La Nación. A causa de la seva progressiva satel·lització cap al PCE s'apartà del PSUC i cofundà el Partit Socialista Català (1942), que donà suport al Consell Nacional de Catalunya (CNC). Dissoltes ambdues organitzacions després de la victòria aliada i la consolidació del franquisme, continuà l'activisme impulsant la Primera Conferència Nacional Catalana a Mèxic el 1953. També fou un dels fundadors el 1952 de la revista Pont Blau, de la que en fou secretari fins al 1957, i col·laborà a El Poble Català (Mèxic, 1941-1953).[3] El 1965 tornà a Catalunya i s'establí a Gavà. Va treballar per a l'editorial Montaner i Simon, i clandestinament, per a la Gran Enciclopèdia Catalana. El 1968 s'incorpora al PSAN i el 1977 col·labora en l'Assemblea de Catalunya. A les eleccions generals espanyoles de 1979 forma part de les llistes del BEAN. En 1980 abandona el PSAN i ingressa a Nacionalistes d'Esquerra. El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.[4] Obres
Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia