Josep Maria Poblet i Guarro
Josep Maria Poblet i Guarro (Montblanc, Conca de Barberà, 5 de novembre de 1897[1] - Barcelona, 20 de novembre del 1980) fou un escriptor i polític català. Nascut a Montblanc i establert de ben jove a Barcelona. BiografiaFil de Joan Poblet i Civit i Concepció Guarro i Ribé naturals de Montblanc va néixer el 5 de novembre de 1897.[2] De ben jove va anar a veure món: va viure a Madrid, França, Cuba, Mèxic i als EUA. De nou a Catalunya, visqué al Paral·lel barceloní, on contactà amb el món cultural del teatre i començà a interessar-se per la política. En retornar a Montblanc, fundà la Joventut Nacionalista i actuà com a delegat de Nostra Parla (entitat nascuda el 1916 per impulsar la unitat de la llengua catalana). Dedicat ja de ple a l'activitat política, s'afilià al recentment creat partit Esquerra Republicana de Catalunya. Durant la guerra civil espanyola fou secretari del president del Tribunal de Cassació de Catalunya, gran amic seu i montblanquí com ell, Josep Andreu i Abelló. En acabar el conflicte, el 1939, s'exilià a França, Cuba i, finalment, Mèxic.[3] El 1948 retornà a Barcelona on treballà al món del teatre. Fou un escriptor prolífic: va escriure biografies, narracions, assaigs i col·laboracions de premsa. Amb el final de la dictadura franquista, torna a la política activa i fou elegit diputat del Parlament de Catalunya per ERC i presidí, per raons d'edat, la constitució d'aquesta assemblea legislativa el 1980.[4] Morí poc després i deixà com a llegat la seva biblioteca a Montblanc, que el nomenà fill predilecte de la vila i li va dedicar un carrer. Treballs publicatsA l'exili
Teatre
Assaigs i estudis
Biografies
Premis i reconeixements
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia