|
Josep Maria Montemayor
Josep Maria Montemayor (Segles XVIII-XIX) va ser un advocat català i alcalde de Reus D'origen barceloní, va arribar a Reus després de la mort de Ferran VII i la proclamació d'Isabel II, enviat pel govern de Madrid amb els càrrecs d'Alcalde Major, Jutge de vara, Subdelegat de Policia i Comandant de la Milícia. Darrere l'alcalde s'arrengleraven bona part dels reialistes moderats i la majoria dels comerciants. Els liberals més avançats seguien Josep Gener i Solanes, retornat de l'exili per constituir el Partit Progressista, hereu de la Tertúlia Patriòtica que existí durant el Trienni.[1] Montemayor va prendre possessió com a alcalde el 22 de juny de 1833, tot i que el seu nomenament era del 23 de febrer i el 23 de març l'havia comunicat a l'ajuntament.[2] A l'inici del seu mandat va realitzar algunes millores urbanístiques importants, com l'arbrat d'un tram del Passeig de la Boca de la Mina, fins a la font dels Capellans, la construcció de voreres als ravals de la ciutat, i es van enderrocar dos portals de la muralla que havien perdut la seva eficàcia, ja que les muralles s'havien anat suprimint: el portal de la Font i el de l'Hospital.[3] Va tenir una molt bona actuació durant l'epidèmia de còlera que afectà la ciutat i la comarca, ja que va instaurar un bon sistema d'aïllament amb ajuda dels metges de la ciutat i va gestionar bé l'avituallament de la població.[4] El mateix general Llauder va nomenar Montemayor cap de la força armada, i tenia com a capità de la milícia Agustí de Miró, que feia de cap de la seguretat pública de la ciutat.[5] Com a cap dels voluntaris va dirigir diverses incursions amb èxit contra les partides carlines aixecades al Camp. Bofarull explica però, que en una incursió a Alforja pel desembre de 1833, on s'havia detectat activitat carlina, Montemayor es va negar a entrar en combat al·legant la poca gent de la que disposava, i va fer retirar les tropes, cosa que provocà la protesta d'un grup dels seus subordinats més exaltats, alguns dels quals van ser expulsats, entre ells Joan Prim i Joan Martell.[4] Antoni Pons, un menestral reusenc que va escriure un interessant dietari, diu que el 1834 Montemayor va confiscar l'edifici del Seminari que havien abandonat els missioners paüls, per fer-lo servir de llatzeret, davant l'avís d'una epidèmia de còlera a la regió. Alguns malalts havien estat portats a l'ermita de Misericòrdia.[6] Durant el motí popular del 22 de juliol de 1835 que provocà la crema de convents de Reus, va tancar-se a l'ajuntament, atemorit per la violència de la població, i no va ser capaç d'aturar la mort a mans de la gernació d'una part dels frares de Sant Francesc ni dels carmelites del col·legi de Sant Joan.[7] Pere Gras explica que al vespre del 22, quan ja havien acabat els aldarulls, Montemayor s'arriscà a sortir en un tardà intent de salvament d'estris i mobles, i va fer recórrer la ciutat per bandes de música. També diu que després dels aixecaments populars a l'agost de Tarragona i Barcelona, va ser elegit coronel dels dos batallons reusencs de la Milícia, que van realitzar torns de guàrdia a la ciutat substituint els escamots de civils armats que la feien des del dia de la crema de convents. Afirma també que es va perdre la força de la autoritat.[8] Segons Toda, després dels fets del juliol de 1835 no va fer res de profit per a Reus, viatjà amb freqüència a Barcelona i va desaparèixer el 1837.[7] Va dimitir d'alcalde al desembre de 1835, i es va nomenar pel lloc un liberal del Trienni, Francesc Mercader, que va prendre possessió pel gener de 1836.[9] Referències
Vegeu també |
||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
