Josep Maria Casas i Homs
Josep Maria Casas i Homs (Valls, Província de Tarragona, 1894 — Barcelona, 1979) fou un historiador i llatinista català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la Universitat Central de Madrid. Va fer ampliacions d'estudis a la Universitat de Florència i a la Universitat de Roma La Sapienza. Va treballar un temps com a professor d'ensenyament secundari i fou redactor de la secció de literatura de La Veu de Catalunya. També col·laborà en l'edició del Diccionari Aguiló[1] i en l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya com a auxiliar de la secció de lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans.[2] Després de la Guerra Civil Espanyola fou secretari de la delegació del CSIC a Barcelona i hi publicà treballs sobre lingüística i elaborà edicions de clàssics de la literatura medieval catalana i llatina. Col·laborà en la traducció de les Històries de Tàcit (1949) i la Institució oratòria de Quintilià (1963) per a la Fundació Bernat Metge juntament amb Marià Bassols de Climent.[3][4] El 1971 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Obres
Traduccions i edicions
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia