Josep Carbó i Vidal

Josep Carbó i Vidal

Biografia
Naixement	26 octubre 1912 Palamós (Baix Empordà)
Mort	4 gener 1988 (75 anys) Santa Coloma de Farners (Selva)
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Sardana

Josep Carbó i Vidal (Sant Joan de Palamós, Baix Empordà, 26 d'octubre del 1912 - Santa Coloma de Farners, Selva, 4 de gener del 1988), va ser mestre, compositor, violoncel·lista i dibuixant.

Biografia

Fill d'Eliseu Carbó i Parals (1890-1968), mestre, músic i compositor, autor de sardanes com Margaridó, Plany o la puntaire del rial, d'ell rebé les primeres nocions de música; el germà d'Eliseu, Fortunat Carbó, va ser fiscornaire i bateria a La Principal de Palamós i a l'Orquestra Palamós. Quan tenia deu anys, en Josep s'inicià en l'estudi del violí i el violoncel, que interpretà al Quartet Germanor, on també tocava son pare. A catorze anys la seva família es traslladà a Santa Coloma de Farners i, al poc, en Josep hi fundà una coral de gent gran per a cantar caramelles. En els anys trenta va ser solista de violoncel a l'Orquestra Simfònica de Girona, que dirigia el mestre Ricard Lamote de Grignon. Acabà la carrera de Magisteri el 1934, i exercí de mestre a Riudarenes, Regencós i Caçà de la Selva, fins a tornar definitivament a Santa Coloma.

L'any 1943 va constituir un grup instrumental, Carbó y su orquesta, que animà les festes majors de les comarques gironines. Entre els anys 50 i 60 dirigí dues societats corals barcelonines, La Unió d'Hostafrancs i La Font de la Guatlla, i el 1969 va fundar a Santa Coloma de Farners la coral Bell Esclat, amb 85 cantaires de diverses edats. El 1981, amb alguns ex-deixebles seus, va constituir la cobla La Flama de Farners.

La seva tasca compositora ha abastat molt diversos àmbits. En primer lloc, la música folklòrica i tradicional (se li atribueixen 300 sardanes, cançons, caramelles). Després, la música religiosa, peces simfòniques per a cobla o orquestra, ballables, operetes...

En homenatge, l'ajuntament de Santa Coloma de Farners ha donat el seu nom a l'Escola Municipal de Música de la població.

Obra

Música per a cobla

• Poema simfònic

Sardanes

• A cau d'orella
• A les dues Maries Roses (1987)
• Aliança (1950)
• Ànima enamorada (1950)
• L'Antoni
• Aplec a Sant Salvador (1980)
• L'aplec d'Olesa (1982)
• L'aplec de Farners
• Bella dansa
• Bosc endins (estrenada el 1994)
• Costa Brava (1936)
• De Sant Joan a Palamós (1987)
• Les delícies catalanes, sardana cantada
• Les delícies de l'Escala (1951)
• Dolça (1987)
• Dolça Catalunya (1979), amb lletra del mateix autor
• Dos amics, obligada per a 2 tenores
• En Quim i la Nuri
• Enjogassada
• Escolta'm, sardana cantada
• L'esperit colomenc (1979)
• Fadrins de Tarabaus
• Fem rotllo, sardana cantada
• La Festa Major, sardana cantada
• L'Hostal de la Peira
• Invitació a la sardana (1985)
• Jovenívola (1927)
• Lluna de mel
• Lola
• La mainada de Salt (1983)
• Maria Assumpció
• Merceneta
• Les nenes maques de Santa Susanna (1986)
• El noi, sardana cantada
• La núvia del regiment
• Olot festiu
• L'oli d'Olesa
• Onze primaveres (1977), obligada de flabiol
• La petita Marta (1986)
• Prometatge (1933)
• La pubilla catalana (1933)
• La pubilla de Farners, obligada de tible
• Quan l'aplec reneix (1986)
• La que més m'agrada
• Rebrolls de Flaçà
• El rossinyol de Manlleu (1983), obligada de flabiol
• Santa Coloma, ciutat pubilla (1981)
• Santa Coloma mil·lenària
• La sardana dels pomells
• La tenora presumida (1950)
• Tres de febrer, en recordança del dia que les tropes de Franco van entrar a Santa Coloma el 1939
• Una del mestre
• Viladamat, poble estimat

Bibliografia

• Josep Carbó Catalunya, t'estimo: 20 obres chorals [partitures de cançons] S.l.: s.n., s.a.

Enllaços externs

• Índex de les sardanes de Josep Carbó i Vidal