|
José Joaquín Puig de la Bellacasa y UrdampilletaJosé Joaquín Puig de la Bellacasa y Urdampilleta (Bilbao, 5 de juny de 1931 - Madrid, 20 d'abril de 2021) fou un diplomàtic espanyol, secretari general de la Casa del Rey. BiografiaFill de pare català i mare basca.[1] El seu pare va ser un enginyer industrial originari de Banyoles. Era cosí germà del polític de la Lliga Regionalista, Lluís Puig de la Bellacasa i Deu, que va participar a "Les Bases d'Estoril" de 1946. Va viure a Bilbao i Areeta, fins que, el 1947, la seva família es va traslladar a Madrid on va finalitzar els estudis de Batxillerat al Col·legi de Areneros de la Companyia de Jesús. Va ser alferes de Complement d'Infanteria el 1951, es va llicenciar en Dret[1] per la Universitat Complutense de Madrid el 1953, va ampliar estudis al Col·legi d'Europa a Brugge i el 17 de juliol de 1959 va ingressar en la carrera diplomàtica.[2] Va contreure matrimoni en 1960 amb la bilbaina Paz de Aznar y Ybarra, cunyada d'Emilio de Ybarra Churruca, i van tenir sis fills.[3] El 1959 va ingressar a l'Escola Diplomàtica passant a ser Secretari d'Ambaixada de la Direcció general de Política Exterior el 1961 i Sotsdirector del Gabinet del Ministre d'Afers exteriors, Fernando María Castiella, entre 1962 i 1969.[4] Al llarg de 1970, va estar en la Secretaria General Tècnica del Ministeri d'Afers exteriors, per després ser destinat com a Conseller de l'Ambaixada d'Espanya a Londres de 1971 a 1974, amb Manuel Fraga d'ambaixador i Fernando Morán de cònsol.[4] El 1974, passà a prestar els seus serveis a la Secretaria de la Casa del Príncep d'Espanya que va abandonar el febrer de 1976 després de ser nomenat director general de Cooperació Tècnica Internacional i com a conseqüència de les discrepàncies amb el llavors Secretari General de la Casa del Rei Alfonso Armada.[2] Se li atribueix la redacció del discurs del rei Joan Carles el 22 de novembre de 1975 amb motiu de la seva proclamació a les Corts.[5][2] Va culminar la seva segona estada en el Palau de Santa Cruz com a Subsecretari d'Afers exteriors i cap de la carrera diplomàtica entre 1978 i 1980,[4] coincidint amb Marcelino Oreja Aguirre i José Pedro Pérez-Llorca com a Ministres. A la fi d'aquest any va ser nomenat ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu[6] i la Sobirana Orde de Malta, per succeir al mort Ángel Sanz-Briz. El 1982 va organitzar la visita del Papa Joan Pau II a Espanya. El 1983 va ser nomenat embaixador al Regne Unit, organitzant la primera visita d’Estat de Joan Carles i Sofia a la Gran Bretanya, el 1986. El 1988, va organitzar la visita d’Estat d’Elisabet II a Espanya.[1] El gener de 1990 fou designat Secretari General de la Casa del Rey,[5] sota la prefectura de Sabino Fernández Campo i fins al gener de 1991 en que fou acomiadat, per un enfrontament amb el rei Joan Carles, a qui li va recriminar una aventura galant.[1][7][8] El 15 de febrer de 1991 va ser anomenat ambaixador d'Espanya a Portugal fins al 1995.[3][9] Després del seu retorn de Lisboa es va jubilar del servei diplomàtic el 1996 com a President del Consell Superior d'Afers exteriors. A principis de 1997, va ser nomenat pel Consell de Ministres membre del Consell d'Estat, presidit per Íñigo Cavero.[10][4] Va morir el 20 d'abril de 2021, per COVID-19, a l'edat de 89 anys.[11] Referències
|
.svg&lang=ca){kind=small}
.svg&lang=ca){kind=small}
Portal di Ensiklopedia Dunia
