José Gállego Aragüés
José Gállego Aragüés (Aragüés del Puerto, província d'Osca, 1893 - 28 de maig de 1938 a Bilbao) va ser un militar espanyol lleial a la República durant el període de la Guerra Civil Espanyola.[1] Durant la revolta va estar a càrrec de la comandància militar de Gijón. BiografiaVa néixer al municipi d'Aragüés del Puerto (província d'Osca) i com uns altres oficials espanyols de l'època es va formar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo. Després de l'Acadèmia, ja finalitzats els estudis, en 1913 s'incorpora al Regiment d'Infanteria Galícia núm. 19 i és destinat a Larraix (Protectorat del Marroc). Ascendit al grau de Tinent va formar part de la Policia Indígena de Larraix integrada en el Grup de Regulars núm. 4 fins a 1917. Després del desastre d'Annual és ascendit a Capità. Ja en 1924 és destinat al Regiment d'Infanteria «Savoia» núm. 6 de Madrid (anomenat Regiment de Lleó després de l'arribada de la República). Durant algun temps va exercir com a ajudant del general Toribio Martínez Cabrera.[2] Durant la revolta militar de juliol ell es troba de vacances a Gijón, lloc on improvisadament se li assigna la comandància.[3] Aconsegueix prendre les casernes de Sapadors i Simancas de Gijón, acabant amb tota resistència el dia 21 d'agost. Avançada la contesa ostentaria el comandament de la 2a Divisió santanderina[4] i, posteriorment, del XVI Cos d'Exèrcit.[5] Va ser fet presoner l'1 de setembre de 1937 a Cabuérniga. Se li va sotmetre a dos consells de guerra. En tots dos va resultar condemnat a mort. Gállego va ser afusellat el 28 de maig de 1938. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia