José Cuesta Monereo

José Cuesta Monereo

Biografia
Naixement	1895 Jaén (Espanya)
Mort	7 octubre 1981 (85/86 anys) Madrid
Sepultura	Sevilla
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra
23 abril 1959 – 5 desembre 1961 ← Antonio Alcubilla Pérez – Valero Valderrábano Samitier →
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Capità general de les Illes Balears
24 febrer 1957 – 23 abril 1959 ← Antonio Castejón Espinosa – José Sotelo García →
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	militar, polític
Carrera militar
Rang militar	tinent general (1957–) general de brigada (1944–)
Premis
(1964)  Gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes (1961)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1961)  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic amb distintiu blanc (1961)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc (1956)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1939)  Creu al Mèrit de Guerra

José Cuesta Monereo[nota 1] (Jaén, 5 de desembre de 1895 - Madrid, 7 d'octubre de 1981)[1] va ser un militar espanyol que va exercir un paper molt destacat en el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 a Sevilla.

Biografia

José Cuesta Monereo era militar de carrera, diplomat en Estat Major.

Al febrer de 1936 es trobava destinat en Sevilla, en la II Divisió Orgànica, com a comandant d'Estat Major.[2] A partir d'aquest moment, i ja definitivament a l'abril-maig, es va convertir en el "director" de la conspiració militar per a Sevilla i la seva província[3][4] Malgrat la posterior adhesió del general Queipo de Llano i de la propaganda franquista que l'elogiava com a gran artífex, Monereo va ser el veritable cervell del cop d'estat de juliol de 1936 a Sevilla.[5][6] El matí del 18 de juliol, al costat de Queipo de Llano, Cuesta Monereo va ser un dels oficials que es va revoltar i va arrestar al comandant de la II Divisió, el general Villa-Abrille, després de la qual cosa va donar començament a la revolta militar.[7] Cuesta també va ser un dels encarregats de supervisar i publicar el ban de guerra.[8] La seva tasca també es van ampliar a altres àmbits. Per exemple, uns mesos després, al setembre, va emetre diverses instruccions perquè a la premsa no aparegués informació relacionada amb la repressió que estaven duent a terme els revoltats.[9]

Posteriorment, al desembre de 1936, habilitat ja com a tinent coronel, Queipo el va promoure a cap d'Estat Major de l'Exèrcit del Sud,[10] càrrec que exerciria la resta de la guerra.[11]

Durant la Dictadura franquista va ocupar llocs destacats: va ser governador militar del Camp de Gibraltar (1953-1957), capità general de Balears (1957-1959) i va aconseguir el cim de la seva carrera quan va ser nomenat cap de l'Estat Major Central el 23 d'abril de 1959, ascendint al rang de tinent general[12] i passà a situació de reserva en 1961.[13]Va estar molt lligat a la ciutat de Sevilla.

Va morir en 1981, senti fou enterrat a la capital sevillana.[1]

Notes

1. En algunes fonts apareix citat incorrectament com s José Cuesta Moreno.

Referències

1. "Ha muerto el general Cuesta Monereo", ABC, pág. 14 (8 de octubre de 1981)
2. Juan Ortiz Villalba, Del golpe militar a la guerra civil. Sevilla 1936, 3ª ed., Sevilla, rd editores, 2006, pp. 74 y 75.
3. Antonio Blanco Freijeiro, Francisco Morales (1992). Historia de Sevilla, Universidad de Sevilla, pág. 518
4. Leandro Álvarez Rey (2006). Andalucía y la guerra civil: estudios y perspectivas, Universidad de Sevilla, pág. 162
5. Julián Casanova (2010). The Spanish Republic and Civil War, Cambridge University Press, pág. 153
6. Francisco Espinosa Maestre (2006). La justicia de Queipo. Barcelona: Crítica, pp. 29-35
7. Nicolás Salas (1992). Sevilla fue la clave: república, alzamiento, Guerra Civil (1931-1939). Castillejo, pp. 251-252
8. Nicolás Salas (1992). Sevilla fue la clave: república, alzamiento, Guerra Civil (1931-1939). Castillejo, pág. 349
9. Montse Armengou, Ricard Belis (2004). Las Fosas Del Silencio: ¿hay un Holocausto Español?, Plaza & Janés, pág. 81
10. Juan Ortiz Villalba, Del golpe militar a la guerra civil. Sevilla 1936, 3ª ed., Sevilla, rd editores, 2006, p. 247.
11. Carlos Engel Masoliver (2000). Historia de las divisiones del Ejército nacional, Almena Ediciones, pág. 193
12. Decreto 628/1959, de 23 de abril, por el que se nombra Jefe del Estado Mayor Central del Ejército al Teniente General don José Cuesta Monereo. Gaceta de Madrid
13. Decreto 2534/1961, de 5 de diciembre, por el que se dispone que el Teniente General don José Cuesta Monereo pase al Grupo de destino de Arma o Cuerpo. Boletín Oficial del Estado