Jordi Teixidor i Martínez
Jordi Teixidor i Martínez (Barcelona, 16 de juliol de 1939 - 16 de març del 2011) va ser un dramaturg català. L'any 1968 guanyà el Premi Josep Maria de Sagarra amb l'obra El retaule del flautista, estrenada l'any 1970 i que arribà a superar les mil representacions consecutives.[1][2] Al 1971, la representació de la versió castellana de l'obra a Madrid fou prohibida per l'autoritat governativa franquista l'endemà de l'estrena al Teatro Victoria.[3] Teixidor va néixer poc abans que la seva família s'hagués d'exiliar a França en acabar la Guerra Civil. Va fer els estudis primaris a Periguers (Aquitània) i va tornar a Catalunya l'any 1950, on continuà estudiant al Lycée Français de Barcelona fins al 1953.[4] Després feu estudis de comptabilitat, dibuix, pintura i finalment de decoració publicitària.[5] El 1963 va fundar el grup de teatre independent El Camaleó, juntament amb el seu germà Ramon i Francesc Candel, entre altres. Es guanyà la vida de moltes formes, entre les quals la d'autor teatral. Tingué dues filles i tres netes. Escriví una vintena d'obres de teatre, feu adaptacions i traduccions teatrals, i també conreà altres gèneres, com la narració i l'assaig. Fou director, actor i autor a l'Institut del Teatre. Es va iniciar com a dramaturg en alguns grups independents de la rodalia de Barcelona. Les seves peces teatrals han estat representades en diversos teatres de Barcelona, com el Poliorama, la Sala Beckett o el Villarroel. Al llarg de la seva carrera va rebre el premi Ignasi Iglésias de teatre en tres ocasions, el premi Ciutat de Granollers en dues ocasions, el premi Ciutat de València - Eduard Escalante, el premi Crítica Serra d'Or i el premi Xavier Fàbregas d'investigació i assaig sobre les arts de l'espectacle. El 16 de març de 2011 Teixidor morí a Barcelona a l'edat de 71 anys a causa d'una parada cardiorespiratòria.[6] ObraTeatre
Assaig
Narrativa
Altres
Vegeu tambéReferències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia