Johannes Wilhelm Goldschmidt

Johannes Wilhelm Goldschmidt

Biografia
Naixement	18 gener 1861 Berlín (Alemanya)
Mort	21 maig 1923 (62 anys) Baden-Baden (Alemanya)
Sepultura	Friedhof I der Gemeinde Jerusalems- und Neue Kirche ^(en)
Formació	Universitat Frederic Guillem de Berlín
Director de tesi	Robert Bunsen
Activitat
Ocupació	químic, emprenedor
Obra
Obres destacables (1902) Ueber die Energiedichte des Thermits und einige neue technische Anwendungen der Aluminothermie ^(en)
Família
Pare	Theodor Goldschmidt
Parents	Theo Goldschmidt, nebot
Premis
(1904)  Medalla Elliott Cresson  Doctor honoris causa Conferit per Universitat Tècnica de Dresden
Signatura

Johannes Wilhelm Goldschmidt, conegut com a Hans Goldschmidt, (18 de gener de 1861, Berlín, Prússia - 21 de maig de 1923, Baden Baden, Alemanya) fou un químic alemany conegut per haver descobert la reacció termita.

Biografia

Goldschmidt fou alumne de Robert Bunsen. El seu pare, Theodor Goldschmidt, fou el fundador de l'empresa química Chemische Fabrik Th. Goldschmidt, que finalment passà a formar part de l'actual Degussa, i Hans i el seu germà Karl treballaren en l'empresa familiar durant molts d'anys.

Obra

Reacció termita amb Fe₂O₃

Goldschmidt és reconegut com l'inventor de la termita i co-inventor de l'amalgama de sodi. La termita és una mescla que produeix una reacció extremadament exotèrmica, s'oxida alumini i es redueix òxid de ferro (III) o òxids d'altres metalls. S'empra en soldadura tèrmica. Aquest procés l'inventà el 1893, el patentà el 1895,[1] i en publicà un extens document el 1898.[2] L'amalgama de sodi és un aliatge de sodi i mercuri emprat en síntesi orgànica.

Referències

1. H. Goldschmidt, "Verfahren zur Herstellung von Metallen oder Metalloiden oder Legierungen derselben" (Procés per a la producció de metalls o metal·loides o aliatges d'aquests), Deutsche Reichs Patent no. 96317 (13 March 1895).
2. Goldschmidt, Hans; Ruhr, Essen a. d. «Über ein neues Verfahren zur Darstellung von Metallen und Legirungen mittelst Aluminiums [Un nou mètode per a la preparació de metalls i aliatges mitjançant alumini]». Justus Liebigs Annalen der Chemie, 301, 1, 1898, pàg. 19–28. DOI: 10.1002/jlac.18983010103.

Bibliografia

• L. L. Wang, Z. A. Munir and Y. M. Maximov «Reacciones de la Termita: su utilización en la síntesis y proceso de materiales» (en anglès). Journal of Materials Science, 28, 14, 1993, pàg. 3693-3708. DOI: 10.1007/BF00353167.
• M. Beckert «Hans Goldschmidt y la aluminotermia» (en anglès). Schweissen und Schneiden, 54, 9, 2002, pàg. 522-526.
• «DEGUSSA página de la termita» (en anglès).