Joaquim Vehils i Fochs
Joaquim Vehils i Fochs (català: Joaquim Maria Vehils i Fochs) (Barcelona, 23 de maig de 1857 - Barcelona, 6 d'abril de 1934)[1][2] va ser un director i compositor català. BiografiaVa néixer al carrer de Ferran de Barcelona, fill de l'advocat Joaquim Vehils i Catà de la Torre (†1884),[3] i d'Elvira Fochs i Òdena,[1] tots dos de Barcelona.[1] Fou net de l'alcalde de Barcelona Marià Vehils i Salvat (†1837), i besnet de Joaquim Vehils i Lleonart, també advocats. Joaquim Vehils i Fochs es va interessar per la música després d'estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. Va estudiar piano amb Joan Baptista Pujol i violoncel amb l'italià P. Sianesi. També estudià harmonia amb Gabriel Balart.[4] Va debutar com a director al Teatro Real de Madrid on hi va passar diverses temporades i al mateix escenari, durant les temporades de 1887 i 1888, va dirigir la Societat Coral Euterpe. És a partir d'aquell moment quan va iniciar una notable carrera internacional per Europa, en què actuaria a diversos llocs com Bucarest, Londres, Viena, Amsterdam, Brussel·les, Gant, Lovaina, Le Havre, París, Marsella, Bèrgam, Constantinoble, Odessa, Sant Petersburg, i fins i tot al Caire i Sud-amèrica, en la major part dels casos, com a director operístic. Va actuar vàries vegades al Liceu, on va ser empresari un breu període de l'any 1898. Fou autor de diverses sarsueles.[4] Es va casar amb Rafaela Grau i Bolívar, i van ser pares de Rafael Vehils Grau-Bolívar, advocat i polític, qui va continuar amb la tradició familiar de l'exercici de l'advocacia. Va morir el dia 6 d'abril de 1934 a Barcelona.[2] Obres
Referències
Bibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia