Joaquim De Gispert i Anglí
Joaquim De Gispert i Anglí (Barcelona, 6 de novembre de 1799 — 19 de juny de 1889)[1] fundador de la Societat del Gran Teatre del Liceu i impulsor de la construcció del Gran Teatre del Liceu a la Ciutat de Barcelona,[2] tasca que se li va encomanar degut a la influència que tenia en sectors diversos de les elits socials a través de la seva persona i família puix el seu germà era diputat a Cortes Generales a Madrid, el qual aconseguí fons i adhesions per a dur a terme la tasca del seu germà. ![]() Nasqué a Barcelona de familia noble, de pare notari i jutge, per ambdós costats, els de Gispert i els d'Anglí, dedicant-se aquesta última al comerç ultramarí de teles i la manufactura i venda de les mateixes. La familia es traslladà a la ciutat de Girona essent Joaquim ben petit. Visqué i lluità amb tan sols 11 anys durant el Setge dels Francesos a la ciutat i li agradava contar com ajudava a preparar bombes per defensar-la. Es casà amb Pilar de Yanguas-Velandia, membre de la noblesa de Najera, dama de companyia de la reina el qual va propiciar que l'enllaç se celebrés a Palau i el padrí de boda fos el mateix monarca Ferran VII. Servei MilitarEl matrimoni tingué vuit fills. Serví a les forces armades durant les Guerres Carlistes en grau de cadet del cos de Guàrdies Valons, capità de les Milícies Provincials, voluntari de la Milícia Nacional i comandant de Llançers. No obstant refusà prendre el "mando" militar. FuncionariatTambé desenvolupà tasques en l'alt funcionariat estatal, fou membre del Consell de Sa Majestat, Secretari de Sa Majestat, Arxiver del Tresor, Escrivà de l'Audiència i Visitador de Rendes. En agraïment pels serveis prestats li fou atorgat el títol de Ciutadà Honrat de la Ciutat de Barcelona i el de Cavaller del Reial i Distingit Orde de Carles III, concedit per la Reina d'Espanya, Isabel II. NegocisCreà a Sant Feliu de Llobregat i a l'Hospitalet els primers prats artificials i a Barcelona la primera vaqueria de gran escala. Ambdós projectes foren pioners a Catalunya i a l'estat espanyol. El Projecte del LiceuEl 1838 fou acceptat en rang d'associat a la Societat del Liceu Filharmonicodramàtic de Barcelona. El 1844 juntament amb els següents membres de la directiva i socis de la Societat del Liceu, Manel Girona, Manel Josep Torres, Francesc Fors i Casamajor, Joaquim Fors i Puig, Pere Valls, Jaume Valentí i Bernat Nun, encapçalà el projecte per a la construcció del Gran Teatre del Liceu en uns terrenys adquirits ad hoc a la Rambla de Barcelona. El fet de definir-se com a liberal i monàrquic feu que durant el bombardeig i repressió d'Espartero a la ciutat de Barcelona l'any 1842, fos buscat per ser afusellat per dissident polític, va haver-se d'amagar i no va ser mai trobat mentre durà l'edat d'excepció. El 1847 fundà el Cercle del Liceu,[3][4][5][6] club social a l'anglesa decida a les elits burgueses amb la finalitat de la promoció de les arts i les lletres. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia