Joan d'Aragó i d'Anjou (1304 - el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa. Sisè fill del rei d'Aragó Jaume el Just, i la seva segona esposa, Blanca de Nàpols. Per línia paterna era net del comte-rei Pere el Gran i Constança de Sicília, i per línia materna de Carles II de Nàpols i Maria Arpad d'Hongria. Fou germà petit del també comte-rei Alfons el Benigne, així com dels comtes Pere IV de Ribagorça i Ramon Berenguer I d'Empúries. El 1319 fou consagrat a Lleida arquebisbe de Toledo pels arquebisbes de Tarragona i Saragossa, càrrec que desenvolupà fins al 1328. El 1327 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, càrrec que mantingué fins a la mort, ocorreguda el 1334. L'any 1328 fou nomenat Patriarca Llatí d'Alexandria, càrrec que mantingué fins a la seva mort amb només trenta anys.