Joan II de Xipre

Joan II de Xipre

Biografia
Naixement	16 maig 1418 ^(Gregorià) Nicòsia
Mort	28 juliol 1458 ^(Gregorià) (40 anys) Nicòsia (Xipre)
Rei de Xipre
29 juny 1432 – 28 juliol 1458 ← Janus de Xipre – Carlota de Xipre →
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Rei de Xipre (1432–1458)
Família	House of Poitiers-Lusignan ^(en) i Ramnúlfids
Cònjuge	Helena Paleòleg (1442–) Amadea Paleòleg de Montferrat (–1440)
Parella	Marietta de Patras
Fills	Jaume II de Xipre  () Marietta de Patras Cleopha of Cyprus  () Helena Paleòleg Carlota de Xipre  () Helena Paleòleg
Pares	Janus de Xipre   i Carlota de Borbó
Germans	Anna de Lusignan

Joan II de Xipre (Nicòsia, 16 de maig del 1418 - Nicòsia, 28 de juliol del 1458) va ser rei de Xipre, i va mantenir els títols nominals dels desapareguts regnes d'Armènia i de Jerusalem, va ser també príncep titular d'Antioquia.[1]

Biografia

Fill del rei Janus de Xipre i de la seva segona esposa Carlota de Borbó-La Marca. El 3 de juliol del 1440 es va casar amb Amadea Paleòleg de Montferrat (1418 - 1440), filla del marquès Joan Jaume de Montferrat, sense descendència. La seva segona esposa, una parent llunyana de la primera, amb qui es va casar a Nicòsia el 3 de febrer del 1442 va ser Helena Paleòleg (1428 - 11 d'abril de 1458), filla de Teodor II Paleòleg, dèspota de Morea i de la seva esposa Cleòfa Malatesta. Teodor era un fill de l'emperador romà d'Orient Manuel II Paleòleg i d'Helena Dragaš i germà dels dos últims emperadors, Joan VIII i Constantí XI. Del seu segon matrimoni va tenir dues filles:

• Carlota[2]
• Cleòfa, que va morir jove.

A la mort de Joan II, el seu únic fill supervivent legítim, Carlota, el va succeir en el tron. Durant el seu govern, Còricos, únic reducte xipriota a Anatòlia es va perdre contra els karamànides el 1448.

Joan tenia un fill il·legítim amb Marieta de Patres, Jaume, a qui va fer nomenar arquebisbe de Nicòsia sent encara molt jove (16 anys). Jaume va demostrar no ser l'arquebisbe ideal, i va ser desposseït del seu títol després d'assassinar el reial camarlenc. El seu pare finalment el va perdonar i va restaurar l'arquebisbat. Jaume i Helena eren enemics, que competien per la influència sobre Joan. Després que Helena va morir el 1458, semblava que Joan designaria com el seu successor a Jaume, però Joan va morir abans de poder fer-ho.

Ell era l'últim descendent home legítim directe de Ramon d'Antioquia o Poitiers, un fill de Guillem IX d'Aquitània.

Referències

1. John Morby, Dinastías del mundo: un manual cronológico y genealógico (Oxford, Oxfordshire, Reino Unido: Oxford University Press, 1989), página 173.
2. Jirí Louda y Michael MacLagan, Líneas de sucesión: Heráldica de las familias reales de Europa, 2a edició (Londres, Regne Unit: Little, Brown and Company, 1999), quadre 116.