Joan Cortés i Vidal

Joan Cortés i Vidal

Biografia
Naixement	1898 Barcelona
Mort	7 juliol 1969 (70/71 anys)
Activitat
Ocupació	crític d'art, periodista

Joan Cortés i Vidal (Barcelona, 1898 - Santander, 1969) fou periodista, crític de teatre i d'art i professor d'història de l'art.[1]

Col·laborà, a diaris com D'Ací i d'Allà, Mirador, Gaseta de les Arts, Art, Mirador i El Be Negre. Fou un dels fundadors i el guia estètic del grup dels evolucionistes (1917). De gran cultura i sentit de l'humor, conegudes eren les seves bromes amb el seu ull de vidre.[2]

Després de la Guerra Civil va continuar exercint com a crític a Destino (des del 1948) i a La Vanguardia (des del 1955). Col·laborà al Butlletí dels Museus en les seves dues etapes i dirigí la revista anual Sitges. Va escriure sota diferents pseudònims com Juan Barcino, Codorniu, Freixenet, Pedro Ciruelo o Adam Coscoll. Fou un dels recreadors de l'antiga penya de La Punyalada.[3] Fou professor d'història de l'art a l'escola de Llotja i acadèmic electe de Sant Jordi (1965). Reuní un important arxiu que fou donat a la Biblioteca dels Museus d'Art de Barcelona. La seva biblioteca particular també fou donada a l'Escola Massana.

Obres

Publicà diferents monografies tant en català com en castellà

• Juan Serra, pintor (1942)
• Gimeno (1949)
• Bosch-Roger (1959)
• Joan Vila-Puig (1964)
• Francesc Serra (1965)
• Pintores frente al mar (1969)

Un recull dels seus escrits dispersos ha estat publicat amb el títol de Setanta anys de vida artística barcelonina (1980).

Referències

1. «Joan Cortés i Vidal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 juliol 2015].
2. Huertas, Josep Maria. 'Mirador', la Catalunya impossible. Barcelona: Proa, p. 178. ISBN 84-8256-855-8. 
3. «Exposición en memoria de Juan Cortés Vidal». ABC, 11-12-1969.