|
Joal-Fadiouth
Joal-Fadiouth és una localitat del Senegal situada a l'extrem de la Petite-Côte, al sud-est de Dakar. En realitat són dues localitats: Joal –la més gran–, al litoral, i Fadiouth –la més visitada–, una illa artificial formada per petxines i unida a Joal per un llarg pont de fusta. HistòriaEls orígens de la localitat són controvertits. L'arribada de sereres en aquesta zona podria explicar-se pels avanços dels almoràvits, als quals se'ls va forçar al segle xi a deixar la vall del riu Senegal per venir a ocupar la Petite-Côte (petita costa) i la regió de Siné. Joal i Fadiouth podrien també haver estat fundats per guelwars quan van ser expulsats pel regne de Gabou. Ambdues versions troben fàcilment la seva justificació si es consideren els noms patronímics més estesos avui. El període colonial va veure passar pel lloc a portuguesos, holandesos, francesos i anglesos, i Joal fou una de les factories comercials més grans de l'oest de Senegal. El desenvolupament del comerç triangular afavoria també la penetració cristiana i des de 1636 els missioners es van instal·lar a la costa. Però l'evangelització va trobar una forta resistència i fins al segle xix no comença a cobrar importància el cristianisme, particularment gràcies als francesos. El 1850, una missió fou erigida al poble i el primer sacerdot fou ordenat el 1885. També és d'assenyalar en aquesta època el pas per Joal d'al-Hadjdj Umar Tall, com ho testifica la mesquita construïda en el seu honor. Un patrimoni arquitectònic important recorda aquest grandiós passat, però la immensa majoria dels edificis - fins i tot el palau del governador - amenacen ruïna. Geografia El municipi s'estén al llarg de la costa, sobre una longitud de 10 km, entre Ngazobil i Palmarin. A més d'aquests dos pobles, les localitats més properes són Ndianda, Ndiarogne, Fadial, Diakhanor, Palmarin Nguedj, Ngalou Sessene i Ngalou Sam Sam. El territori del municipi ocupa 5035 hectàrees: 5023 Joal i 12 Fadiouth. Física geològicaJoal-Fadiouth ocupa una posició intermèdia des del punt de vista del clima i des del punt de vista de la vegetació, entre el domini sahelià en el nord i la frondositat del Casamance al sud. A causa de la seva posició en l'estuari, gran part de la superfície del municipi (3021 hectàrees) està regularment submergida sota la influència de les marees. El clima és de tipus sahelià, amb 3 a 4 mesos de pluges de juliol a octubre i temperatures suaus de novembre a abril. La mitjana màxima no sobrepassa els 29°.  L'estuari és ocupat cada any pel manglar verd, està solcat per bolongs i esquitxat per petits illots de petxines, que serveixen de santuaris a Pangols (Fassanda Tinine, Kouta, tec.) i poblat de baobabs i acàcies. Els palétuviers, la zona dels fangs i el litoral, estan poblats per aus marines (gavines, pelicans, flamencs roses); trobem allí a micos, algunes cigonyes i guineus. La fauna marina és molt rica. En ser el mar poc profund, les petxines es desenvolupen allí molt bé, sobretot el pagnes Senilia senilis, els penyals (Múrices hoplites), les volutes (o "yeet" en wolof) (Cymbium spp.), els musclos i les ostres. Les arrels del manglar constitueixen un veritable viver i els bolongs uns vivers de peixos naturals per a molts peixos, cefalòpodes i crustacis. Població En el cens de població de 2002, ascendia a 32.991 habitants. En 2007, segons les estimacions oficials, Joal-Fadiouth comptarà amb 39.078 persones, les quals estarien més de tres quartes parts a Joal. La població principalment és d'origen serere. En un país majoritàriament musulmà, és important apreciar que a l'illa de Fadiouth el 90% dels habitants són cristians. EconomiaLes principals activitats desenvolupades a la comunitat són la pesca i el turisme:
 Personalitats lligades al municipi
Agermanaments i col·laboracions
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
