|
João César Monteiro
João César Monteiro Santos (Figueira da Foz, São Julião da Figueira da Foz, 2 de febrer de 1939 — Lisboa, 3 de febrer de 2003) va ser un cineasta portuguès. Va formar part del grup de joves directors que es van embarcar en el moviment Novo Cinema. Irreverent i imprevisible, es va fer notar com a crític de cinema mordaç als anys seixanta. Va continuar la tradició iniciada per Manoel de Oliveira (Acto da Primavera) introduint el concepte d'antropologia visual — Veredas i Silvestre —, una tradició àmpliament explorada al documental per altres cineastes portuguesos com António Campos, António Reis, Ricardo Costa, Noémia Delgado o, més endavant i en un altre registre, Pedro Costa. Segueix una ruta original que facilita el reconeixement internacional. Diverses de les seves obres estan representades i premiades en festivals internacionals com el Festival de Canes i la Mostra de Venècia (Lleó d'Argent: Recordações da Casa Amarela). BiografiaD'una família rural de la burgesia, anticlerical i antisalazarista, als 15 anys João César Monteiro es va traslladar a Lisboa (la «capital de l'Imperi”, com li agradava anomenar-la) per continuar els seus estudis de batxillerat. Fou expulsat del Colégio Moderno, suposadament per contraure una malaltia venèria.:[1] És un dels pocs cineastes associats al moviment Nou Cinema que no cursa estudis universitaris. Per cert, el seu alter-ego a la pel·lícula Fragmentos de um Filme Esmola (1973), s'explica així: «L'escola és el lavabo cultural de l'opressor». Després de treballar per al productor Castello Lopes, es va convertir en assistent de direcció de Perdigão Queiroga quan va rodar la pel·lícula O Milionário (1962). El 1963, gràcies a una beca de la Fundació Calouste Gulbenkian, va anar a la Gran Bretanya per estudiar a la London School of Film Technique. De tornada a Portugal, l'any 1965, va començar a rodar el que seria el seu primer treball Quem espera por sapatos de defunto morre descalço. La pel·lícula només s'acabarà cinc anys després, com a mitjà de durada. La seva obra, polèmica i difícil de classificar, es caracteritza pel lirisme, en forma de pel·lícula-poemes. La seva vena satírica com a director ha estat objecte d'estudi de crítics i acadèmics portuguesos i estrangers. João César Monteiro, que té seriosos detractors, és conegut com un dels directors portuguesos més importants. No obstant això, va ser un dels directors que va aconseguir més reconeixement internacional: va ser premiat dues vegades al Festival de Venècia, la primera vegada amb el Lleó de Plata, per Recordações da Casa Amarela, el 1989, i la segona vegada amb el Gran Premi del Jurat, per A Comédia de Deus, el 1995. Va protagonitzar la polèmica més gran del cinema nacional, l'any 2000, amb Branca de Neve. La seva darrera pel·lícula, estrenada l'any 2003, es titula Vai e Vem. Va morir de càncer de pulmó l'any 2003.[2] HomenatgesL'any 2005, un carrer d'Azinhaga da Salgada, a Lisboa, va rebre el seu nom. FilmografiaLlargmetratges
Curtmetratges i migmetratgess
Com a productor
Com a actor
Llibres
Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
