Jean de Baroncelli

Jean de Baroncelli

Biografia
Naixement	25 març 1914 16è districte de París (França)
Mort	31 juliol 1998 (84 anys) Montpeller (França)
Formació	École Libre des Sciences Politiques Liceu Condorcet
Activitat
Ocupació	escriptor, crític de cinema
Ocupador	France Inter Le Monde Je suis partout
Família
Cònjuge	Sophie Desmarets
Pare	Jacques de Baroncelli

Marie Joseph Henri Jean de Baroncelli, Xè Marquès de Javon (16è districte de París,[1] 25 de març de 1914 - Montpeller, 31 de juliol de 1998) és un escriptor i crític de cinema francès.[2] Dedicat a la crítica cinematogràfica al diari le Monde del 1953 al 1983.[3][4]

Biografia

Nascut uns mesos abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. A la mort del seu pare, el cineasta Jacques de Baroncelli, es convertiria en el Xè marquès de Baroncelli, [1] encara que el títol l'esmentava poc. La seva família provenia de la petita noblesa provençal amb orígens a la Toscana i havia prosperat gràcies al comerç durant el segle xix.[2]

Va estudiar Dret i Humanitats al prestigiós École libre des sciences politiques (Sciences Po). Durant la dècada de 1940 va publicar diverses novel·les, inclosa Vingt-six hommes (1942) i Le disgracié (1946). Es va casar amb l'actriu de teatre Sophie Desmarets l'octubre de 1950 i la parella es va traslladar a una antiga granja que havia heretat al nord-oest de Montpeller, on durant els estius seguien un estil de vida de celebritats, amb festes freqüents. Tot i això, les gelades no estacionals del 1956 van arruïnar la collita del vi aquell any i es va haver de vendre gran part de les terres de conreu. Posteriorment continuaren venent terres, i la majoria de les 300 hectàrees havien estat venudes i desenvolupades per a habitatges a finals dels anys seixanta.[4] Mentrestant, la filla de la parella, Caroline, va néixer el 1952.

Des del 1953 fins a 1983 va col·laborar regularment a Le Monde, proporcionant nombroses ressenyes de pel·lícules juntament amb entrevistes i articles d'investigació. Va formar part de diversos jurats de festivals de cinema (Berlín 1957, Canes 1958 i 1963, i Venècia 1961). En una etapa va ser membre del comitè organitzador del Festival Internacional de Cinema de Canes. També ha participat diverses vegades a la ràdio francesa sobre el programa d'art i de crítica "Le Masque et la Plume". Fou un dels primers col·laboradors de Libération, originalment un diari de la resistència, i membre fundador de l'Associació francesa dels cinemes d'art i d'assaig el 1955.[5]

Obres

• Vingt-six hommes, Paris, Grasset, 1942.
• Gilbert, 1945.
• Né en 1914, Paris, Grasset 1945.
• Le Disgracié, Paris, La Jeune Parque, 1946.
• Les Chevaliers de la Lune, Paris, Table ronde, 1950.
• L'Hispano blanche, Paris, Orban, 1988.

Referències

1. Archives de Paris 16e, acte de naissance numéro 341, année 1914 (page 11/19) (avec mentions marginales de mariage et de décès)
2. «Maître, fils, époux, père, veuf». Marquis Folco de Baroncelli (biography), 23-04-2008. [Consulta: 18 febrer 2016].
3. «Jean de Baroncelli». biographie & informations. Babelio. [Consulta: 18 febrer 2016].
4. Olivier Rioux. «La Mosson a 50 ans : il était une fois La Paillade». Société anonyme des gazettes associées, SA (Gazette de Montpellier), 04-03-2015. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 18 febrer 2016].
5. « L'A.F.C.A.E, 50 ANS D'AMOUR DU CINEMA » Arxivat 2010-09-20 a Wayback Machine., consultat 19 de gener de 2012.