Jean Sainteny

Jean Sainteny

Biografia
Naixement	(fr) Jean Roger 29 maig 1907 Le Vésinet (França)
Mort	25 febrer 1978 (70 anys) 1r districte de París (França)
Membre del Consell Constitucional de França
març 1968 – març 1977 ← André Deschamps – André Ségalat →
Diputat a l'Assemblea Nacional
6 desembre 1962 – 6 gener 1963 Legislatura: segona legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: deuxième circonscription de la Seine de 1958 à 1967 ^(fr)
Dades personals
Formació	Liceu Condorcet Lycée Janson-de-Sailly
Activitat
Camp de treball	Política, diplomàcia i relacions exteriors
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, diplomàtic, ambaixador
Partit	Unió per la Nova República
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Localització dels arxius	Fondation Nationale des Sciences Politiques [ Fonds Jean Sainteny, SA, Département archives, DRIS, Sciences Po]
Família
Cònjuge	Claude Dulong
Fills	Guillaume Sainteny
Premis
Gran Oficial de la Legió d'Honor  Company de l'Alliberament  Creu de Guerra 1939-1945  Medalla de la Resistència

Jean Sainteny o Jean Roger (Le Vésinet, 29 de maig del 1907 - 25 de febrer del 1978), va ser un polític francès i membre de l'Orde de l'Alliberament.

Biografia

Gendre del president del Consell Albert Sarraut, Jean Sainteny era assessor. Cap del sector Normandia per a la xarxa de la Resistència Alliance sota el pseudònim "Dragon", va ser capturat per la Gestapo. Aconseguí evadir-se i col·laborà en el desembarcament de Normandia. Aportà al general Patton les informacions que li permeteren envestir París.

El 1946, va ser nomenat comissari de la República per a Tonkin i Annam del Nord i negocià amb Ho Chi Minh. És d'altra banda a l'origen d'un acord amb el dirigent Viet Minh perquè Indoxina continués sent a la Unió francesa: acord Ho-Sainteny. Aquest acord caducà després del bombardeig d'Hai Phong ordenat per l'Alt-comissari Thierry d'Argenlieu. A partir d'aquell moment, el seu desig de negociar esdevingué minoritari i el seu paper, secundari. Sorprès en una emboscada, fou ferit. Després dels acords de Ginebra de 1954, tornà a Hanoi com a delegat del govern francès.

Fou comissari general de Turisme de 1959 a 1962. Elegit diputat UNR-UDT el 1962, entrà al govern de Georges Pompidou en qualitat de ministre dels Antics combatents i Víctimes de guerra i fou titular d'aquesta cartera entre el 28 de novembre de 1962 i el 8 de gener de 1966.

El 1968, fundà l'Institut internacional búdic que donà lloc a la creació de la pagoda del bosc de Vincennes.[1]

De 1968 a 1977 va ser membre del Consell constitucional.

Condecoracions

• Gran Oficial de la Legió d'honor
• Company de l'Alliberament - decret del 22 de desembre de 1945
• Creu de Guerra 1939-1945 (4 citacions)
• Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors
• Medalla de la Resistència amb roseta
• Medalla colonial amb gafet "Extrême-Orient"

Enllaços externs

• Biografia a la web de l'Ordre de la Libération Arxivat 2008-11-17 a Wayback Machine.

Notes i referències

1. «Sciences Po - Centre d'histoire». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 21 novembre 2008].