Jayadeva
Jayadeva fou un poeta en sànscrit del segle XIII que forma part del cànon literari de la literatura hindú. La seva obra més famosa, Gita Govinda ("el cant del pastor"), narra els amors dels déus del panteó hinduista en un text que inspira les danses rituals per honorar-los. Escrigué també himnes sacres. La inspiració general és la natura i recorda l'aire bucòlic dels poemes llatins clàssics o les novel·les pastorils europees, ja que el paisatge provoca encontres amorosos i l'exaltació de la bellesa del món. BiografiaJayadeva era de casta brahman. La data exacta del seu naixement es desconeix. Lloc de naixementAl Guita-govinda, Jayadeva diu que va néixer al poble de Kindubilva. A l'Índia hi ha tres localitats amb el nom Kenduli:[1]
La vida de Jayadeva està relacionada amb els reis del segle XII de l'Estat d'Orissa. Al segle xix, el poeta bengalí Banamali Das va afirmar que Jayadeva havia nascut a un poble anomenat Kenduli, a Birbhum (Bengala Occidental). S'ha demostrat que no existeix cap poble anomenat Kenduli en aquesta zona. El poeta singalès George Keyt, en el seu llibre Song of love (publicat a Nova Delhi per Hindi Books) afirmava que Jayadeva va ser el poeta de la cort de Laksman Sen, un rei de Bengala que va regnar entre el 1178 i el 1206.[2] Aquestes dades contradiuen l'opinió de la majoria dels escriptors i estudiosos indis, que opinen que el poeta va néixer a un poble anomenat Kenduli o Kenduvillva, situat a la vora del riu Prachi -a pocs quilòmetres de Puri, la famosa seu krixnaísta de l'Índia, i famosa també pel temple del Senyor Jáganat-.[2] Els estudiosos es basen en les següents evidències:[3]
Registres històrics sobre la vida de JayadevaRecentment s'han descobert inscripcions als temples de Linga Rash, Madhukésuar i Simja-Chal.[4] Han estat llegits i interpretats pel Dr. Satyanarayan Rajaguru i han aportat informació sobre la vida de Jayadeva. Aquestes inscripcions narren com Jayadeva va ser un dels mestres de l'escola de Kurmapataka, i que podria haver estudiat allà. Sembla que després de l'educació primerenca a Kenduli Sasan se'n va anar a Kurmapataka, on va adquirir experiència en la poesia, la música i el ball. El primer esment que trobem de Jayadeva fora d'Orissa el va escriure Chand Bardaï, el poeta de la cort del rei Prithviraj Chauhan.[5] La següent referència més antiga fora d'Orissa es troba en una inscripció del rei Sarangadev de l'any 1201. Aquests registres estableixen que el Guita-govinda es va fer popular a tota l'Índia poc després de la seva composició, potser perquè es va representar regularment al temple de Jágannath, a Puri (Orissa).[5] Alguns detalls addicionals sobre Jayadeva s'han obtingut a partir d'un llibre del poeta orissa krisnaísta Madhava Patnaik, que va ser contemporani del sant ballarí Chaitania (1486-1534). El llibre de Madhava Patnaik (que va ser trobat en tres fulles de palma a principis dels anys 80)[4] dona compte clara de la visita de Chaitania a Puri. Esmenta que Chaitania va visitar Kenduli Sasan, prop de Puri, per retre homenatge a Jayadeva i per cantar passatges del Guita-govinda. El llibre esmenta que Kenduli Sasan era, de fet, el lloc de naixement de Jayadeva. El llibre de Madhava Patnaik també dona compte de la vida primerenca de Jayadeva i de les llegendes al voltant de Puri. Esmenta que Jayadeva va sobresortir en el seu estudi dels Purana des de la primera infància.[4] Vida i obresEls pares del poeta eren Bhoyadeva i Ramadevi. A partir de les inscripcions en els temples ara se sap que Jayadeva va rebre la seva educació en la poesia sànscrita en un lloc anomenat Kurmapataka, possiblement prop de Konark, a Orissa. Jayadeva es va convertir en braman mendicant vagabund, i probablement va visitar Puri en algun moment. Allà, segons la tradició, es va casar amb una ballarina anomenada Padmavati. Aquesta versió, però, no l'admeten ni els primers comentaristes ni els estudiosos moderns.[1] Guitá-GovindaLa seva obra més important és el Guita-govinda (c. 1180), sobre les aventures amoroses del déu adolescent hinduista Krixna amb la pastora Radha. La importància del text rau en el fet que Radha apareix com a més important que el propi Krishná. Aquesta doctrina va penetrar en els moviments Bhakti a partir d'aquest moment. Contribucions literàriesEn el seu poema Dasa-Kriti-krite, Jayadeva va popularitzar el concepte dels Dasavatara (10 encarnacions' del déu Vixnu), que ja existien a Orissa des del segle VII aproximadament, i es tornarien immensament populars dins l'hinduisme.[4] Va prendre aquesta idea de la llista de 24 avatars principals que apareixen en el Vixnu-purana. També va popularitzar la clàssica postura Tribhangi ("tres doblecs" a les cames, la cintura i els braços) de Krixna tocant la flauta.[4] Ell també va institucionalitzar el sistema devadasi. Les devadasis ("esclaves de Déu") eren ballarines que realitzaven danses eròtiques especialment dedicades a l'estàtua de Krixna al temple. Com a conseqüència de les obres del gran poeta, els temples orissa van començar a incorporar dins dels seus recintes un nata-mandir (saló de dansa) separat, per a espectacles odissi.[4] Aquest sistema va existir en els temples d'Orissa fins a 1955. LlegatTres segles després de la seva mort, el religiós sikh Guru Nanak (1469-1539) va conèixer les seves obres a Puri, i va decidir incloure dos himnes religiosos atribuïts a Jayadeva al Guru-granth-sajib, el llibre sagrat de la religió sikh, compost entre finals del segle XV i 1708.[6] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia