Javier Echeverría Ezponda
Javier Echeverría Ezponda (Pamplona, 1948) és un filòsof, assagista i catedràtic navarrès.[1][2] BiografiaLlicenciat en Filosofia i Matemàtiques[3] per la Universitat Complutense de Madrid, va obtenir el doctorat en Filosofia a la mateixa universitat, així com el 'doctorat ès lettres et sciences humaines' en la Universitat de París I Panthéon-Sorbonne.[3] Professor en la Politècnica madrilenya i catedràtic de Filosofia i Lògica[4] de la Universitat del País Basc (UPV/EHU). Ha estat professor investigador en l'Institut de Filosofia del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).[2] Més tard, després d'obtenir l'excedència, va ocupar un lloc com a investigador en la Fundació Basca de Ciència (vinculada a la UPV/EHU), on treballa en l'actualitat (2016).[2] És especialista en ètica i filosofia de la ciència, les relacions entre la tecnologia, ciència, noves tecnologies de la informació i el paper de l'ésser humà i la societat com a conjunt.[1] És un prolífic autor d'assajos entorn de la seva tasca investigadora, amb els quals ha aconseguit alguns premis destacats: en 1995 va guanyar el Premi Anagrama d'Assaig amb Cosmopolitas urbanos i en 2000 el Premi Nacional d'Assaig per Los señores del aire: Telépolis y el Tercer Entorno. Ha estat també Premi Euskadi de Recerca en Ciències i Humanitats en 1997.[3] Entre les seves últimes obres es troben Ciencia del bien y el mal (2007) y La luz de la luciérnaga. Diálogos de Innovación Social (amb Ander Gurrutxaga, 2012).[1][2][3] És membre de la Societat Espanyola Leibniz i de la International Academy of the Philosophy of Science.[1] Obres
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia