Jaume Sastre es llicencià en filologia catalana a la Universitat de Barcelona el 1983.[3] Publicà els reculls de poemes Insecticida (1977) i Simulacre (1980) i formà part del Taller Llunàtic del 1977 al 1988.[3][4] amb el qual feu accions per reivindicar la independència dels Països Catalans. Entre aquestes accions destaquen la lluita contra la piscina il·legal que Pedro J. Ramírez construí a la Costa dels Pins, que acabà, el 2013, amb la sentència del Tribunal Suprem segons la qual la piscina era de domini públic.[5] El 2006 fou condemnat a pagar 200 euros per coaccions a Pedro J. Ramírez en el marc del litigi per la piscina. La sentència es ratificà el 2008.[6] El 2009, també fou condemnat a pagar 9.240 € per calumniar el jutge José Castro.[7] Fou durant molts anys col·laborador de S'Arenal de Mallorca.[3] Rebé l'encàrrec de l'expresident de les Illes Balears Gabriel Cañellas d'escriure les seves memòries,[8] que foren presentades oficialment el 2003[9] i es convertiren en el llibre en català més venut de l'any.[2]
Va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears, nascuda el 2013. El 8 de maig de 2014, inicià una vaga de fam en defensa d'una educació digna en català i contra la posició de no negociar del Govern de les Illes Balears en relació amb el conflicte educatiu.[10] La vaga despertà la solidaritat de companys de feina,[11] i d'autoritats,[12] sobretot arran de la publicació d'un article d'opinió de Román Piña Valls a El Mundo en què digué que celebraria la seva mort.[13] El 16 de juny de 2014, el 41è dia de la vaga de fam, va aturar la seva acció sense haver aconseguit l'objectiu principal: que José Ramón Bauzá dialogués amb la comunitat educativa, però afirmant que havia rebut moltes mostres de suport.[14]
L'octubre del 2021, fou elegit representant de les Illes Balears a l'Assemblea de Representants del Consell per la República.[15]
