|
Jaume Mir Ferri
Jaume Mir Ferri (Barcelona, 22 de novembre de 1928 - Barcelona, 29 de maig de 2019), conegut amb el sobrenom de "Taxi Key",[1] va ser un conductor professional, actor i auxiliar ciclista català. Participà en 26 edicions del Tour de França i 51 de la volta a Espanya, com a auxiliar o com a relacions públiques,[2] i va participar en més de 100 pel·lícules com a actor secundari.[2][3] Primers anys i el món del ciclismeNascut en el si d'una família treballadora, quedà orfe de pare als dos anys. En acabar la Guerra Civil passà a ajudar a la seva mare al mercat dels Encants de Barcelona en una petita parada de fruita. Posteriorment exercí de taxista, fins que a la dècada de 1950 entrà en contacte amb el món del ciclisme, exercint de xofer de ciclistes i treballant pel diari El Mundo Deportivo. El 1959, l'any de la victòria de Federico Martín Bahamontes, va fer el seu primer Tour de França. Al Tour de 1963[2] s'adonà que Jacques Anquetil, després d'arribar a meta tot demacrat per l'esforç, pujava al podi ben arreglat gràcies a les atencions rebudes per la seva dona. Mir va veure en això la necessitat que els ciclistes es venguessin, s'arreglessin, i ell els ajudava, posant-los la gorra, posant bé el mallot, donant-los una beguda...[4] Trajectòria al ciclismeDurant tots els anys en què va estar vinculat al ciclisme va treballar per nombrosos equips:[5]
Això el va dur a prendre part, entre d'altres, en 53 edicions de la Volta a Catalunya, 51 de la Volta a Espanya, 26 del Tour de França, 22 de la Volta a Andalusia, 14 del Giro d'Itàlia i totes les edicions de la Setmana Catalana i l'Escalada a Montjuïc.[5] El cinemaA banda de la seva relació amb el ciclisme també és conegut per haver participat en més de 100 pel·lícules com a actor secundari. El seu debut fou com a assessor a Las piernas de la serpiente, pel·lícula amb toc d'humor sobre el ciclisme.[1] El seu característic bigoti el feia molt apropiat per fer de dolent mexicà als spaghetti western, però també en bona part del cinema quinqui de les dècades de 1970 i 1980. Perros Callejeros, Los bingueros, Los últimos golpes de El Torete, Yo, El Vaquilla o Companys, procés a Catalunya foren algunes de les seves pel·lícules.[3] Retirada i homenatgesEl 2013, amb 84 anys, posà punt final a la seva dilatada carrera professional. El 2016 Iván Vega va recollir la seva biografia a Secundario de lujo: una vida entre campiones.[6] Durant els anys vinculat al ciclisme va rebre nombrosos reconeixements, com ara la Medalla del Tour de França pels seus 25 anys en cursa, la placa homenatge de la Volta a Espanya, la Medalla d'Honor de la Federació Espanyola de Ciclisme, la placa homenatge de la Federació Catalana de Ciclisme, la Medalla d'Honor de la Volta a Catalunya o la placa homenatge dels periodistes de ciclisme.[5] Morí a Barcelona el 29 de maig de 2019.[7] Bibliografia
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
