|
Jaume Josep Ardèvol i Cabrer
Jaume Josep Ardèvol i Cabrer, normalment conegut com a Jaume Ardèvol, (la Vilella Alta, Priorat, 1773 - Barcelona, 1835) fou un metge, polític i innovador català.[1][2] Pare de Leandre Ardèvol. BiografiaJoventutVa estudiar humanitats i filosofia a Tarragona, després inicià la carrera de dret a la Universitat de Cervera i finalment medicina a Osca, fent el doctorat a la de Montpeller el 1800.[1][2] També tenia coneixements en mineralogia i geologia.[2] A finals del segle xviii va lluitar amb el grau de capità a la Guerra Gran que enfrontava la monarquia espanyola de Carles IV amb la França republicana en plena Revolució Francesa.[1] Investigacions i implicació políticaEl 1804 va anar a viure a Reus per treballar de metge, ciutat on es va casar[2] i on tingué el seu fill Leandre el 1809. Es tenen notícies que des del 1805 Ardèvol recorria les comarques del Camp de Tarragona i el Priorat fent una àmplia campanya de divulgació del cultiu de la patata,[1][2] d'acord amb les campanyes de Parmentier a França. D'ideologia convençudament liberal, a principis del segle xix ja tornava a guerrejar a causa de l'esclat de la Guerra del Francès. Va revalidar el títol de metge que havia obtingut a Montpeller i va ascendir al grau de capità metge.[3] Encara en plena guerra va fundar el diari Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus el 1813, periòdic entusiastament favorable a la Constitució.[4] L'any següent, al sortir publicat a Tarragona El Centinela de la Patria en Reus, que atacava el constitucionalisme del Periódico político y mercantil ... va publicar l'Eco de Reus, per a poder polemitzar ideològicament amb aquell periòdic conservador.[5] Quan finalment Ferran VII va abolir la Constitució Espanyola de 1812, Jaume Josep Ardèvol fou processat i empresonat a la Presó de Pilats de Tarragona entre 1814 i 1815.[1][2] Pere Anguera diu que el seu empresonament durant 15 mesos carregat de cadenes va ser pel "delicte d'haver estat redactor de la premsa liberal reusenca".[6] Segons el seu biògraf R. Nadal, va ser "el primer patriota que empezó a experimentar en Cataluña los rigores de un despotismo feroz".[7] El 1817 va participar activament en l'organització del pronunciament de Lacy, conseguint comprometre les guarnicions de Reus i Tarragona.[6] Amic personal de l'apotecari instal·lat a Reus Antoni Soriguera, va mantenir amb ell una nodrida correspondència. Després, el 1818, va inventar una màquina que va anomenar Hidrópota, funcionava a vapor i permetia pujar aigua a un nivell superior d'on es trobés;[1] la va provar amb èxit a Salou el 1819.[2] També va divulgar el procés de blanquejament de teixits mitjançant productes vegetals.[1][2] I va estudiar la manera de millorar els alambins per destil·lar els alcohols.[2] Va escriure articles als diaris El Catalán i El Vapor, de Barcelona.[2] El 1820 Ardèvol va ser escollit com a síndic procurador de l'ajuntament de Reus i comptador de propis de Catalunya.[1] El 1822 actuava de secretari de la diputació provincial de Tarragona i el 1823 era el cap polític de Maó, a Menorca.[1] També el 1822 inspirà i col·laborà en la Diana constitucional política y mercantil de la villa de Reus, periòdic que sorgí emparat per la llibertat d'impremta que comportà la restauració de la Constitució de 1812[8] ExiliPerò amb la fi del Trienni Liberal i l'arribada d'una onada de repressió i conservadorisme el 1823 va fugir a Gibraltar.[1][2] Després es va traslladar a Cuba a on va estudiar botànica i diverses llavors locals, i en va enviar algunes al Jardí Botànic de Barcelona per ampliar llur col·lecció.[2] A Cuba també va ser empresonat. Es va exiliar als EUA, on va dedicar-se a l'estudi dels sistemes de regadiu americans i la hidràulica, i es va dedicar també a la navegació i les comunicacions.[2] Va continuar viatjant: a Orà primer, i era altre cop a Gibraltar el 1828. Allà, el governador general i el cap general de l'exèrcit van encarregar-lo del Llatzaret, durant l'epidèmia de febre groga ocorreguda aquell any.[9] Després, el 1831, passà per Portugal i finalment anà a raure a París a on va poder exercir la medicina i a on va publicar un estudi sobre la febre groga.[2] El 1833 es va produir l'amnistia i va poder retornar a Catalunya.[2] Últims anysUn cop a casa la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia li va encarregar l'estudi de l'epidèmia de còlera morbo que afectava les Terres de l'Ebre.[1][2] Va morir el 1835 a Barcelona i està enterrat al cementiri del Poblenou. ObresVa ser un dels precursors a Catalunya de l'estadística científica. Cal dir que va signar sempre les seves obres com a Jaume Ardèvol.[1] Algunes d'aquestes són:[2]
Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
