Jaume Elias i Casas
Jaume Elias i Casas (Barcelona, 6 de novembre de 1919 - Barcelona, 18 de setembre de 1977)[1] fou un futbolista català dels anys 1930 i 1940. TrajectòriaFormat al CE Europa, passà posteriorment per l'històric FC Martinenc (que acabada la guerra el nou règim feixista havia forçat a anomenar-se UD San Martín). L'any 1940[4] fou fitxat pel RCD Espanyol, club on es proclamà campió de Copa aquell mateix any, malgrat que no va jugar-hi gaires partits. La temporada següent formà una gran línia defensiva al costat de Ricard Teruel i els porters Albert Martorell i Josep Trias. Aquesta temporada l'equip tornà a arribar a la final de la Copa d'Espanya però aquest cop fou derrotat pel València CF.[1][5] Això no obstant, la bona plantilla que tenia de l'Espanyol aquells anys limitava l'accés d'Elias a la titularitat, fet que aprofità per demanar al president del club, Francisco Sanz, la baixa per poder ingressar al FC Barcelona el 1943.[5] Al Barcelona jugà un total de 123 partits de lliga durant sis temporades. En totes les competicions disputà 172 partits i marcà 12 gols.[6] Augmentà el seu palmarès amb tres lligues i una copa espanyoles, i formà una bona línia defensiva al costat de Josep Puig Curta. Abandonà el futbol el 1949 amb només 30 anys.[1] Jugà cinc partits amb la selecció catalana de futbol. Palmarès
Referències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia