|
Jaume Cristau i Brunet
Jaume Cristau i Brunet (Figueres, Alt Empordà, 11 de febrer de 1940) és instrumentista de contrabaix, compositor de sardanes i director de cobla. Era fill d'Enric Cristau, de Figueres, i de Magdalena Brunet, de Roses. Va néixer al carrer de Monturiol, en una casa habilitada per a hospital. Casat amb Maria Dolors García Bofill, de Palamós, el matrimoni ha tingut dos fills, Montserrat i Jordi, els quals també s'han dedicat a la música. S'inicia musicalment de la mà de mossèn Albert, relació que li va permetre el contacte directe amb el cant gregorià que influiria posteriorment en les seves composicions. I prosseguí amb mestres com Camil·la Lloret, Florenci Mauné, Enric Sans, Ferran Sala, Arseni Corsellas, Eusebi Saló, Pitu Vallespir i Francesc Basil, a qui el biografiat admira profundament. Estudià al Conservatori del Liceu, de Barcelona, amb Lluïsa Nadal. Ha format part com a cantant, violí i flabiol de la Cobla Catalunya (Bordils, 1957), Participa com a guitarra, contrabaix i cantant als conjunts Francisco Mas (1961-1970), Rob-Roy’s (Palamós, 1963-1964), és director (1971-1974) de la cobla La Caravana, Empordà Fusió (1995) i la cobla-Orquestra Valsar (Girona, 1956). L'any 1975 va fundar i dirigir la seva pròpia orquestra, la Miramar (1975-1995),, en la que tocava el contrabaix, baix elèctric i feia les veus. Actualment forma part del grup d'havaneres Grup Terra Endins (Cançó catalana i marinera). També va exercir molts anys com a director de l'escola de Música del Casino Menestral Figuerenc, i membre del Consell Assessor del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Al set anys comença a estudiar violí i uns anys més tard començà a estudiar contrabaix. Un dels que més li va influir va ser el mestre de contrabaix Ferran Sala (contrabaix solista del Liceu, de l'orquestra Ciutat de Barcelona i director de la Jove Orquestra Nacional d'Espanya). Ha format part de diverses formacions musicals Segons el biografiat, els compositors han de tenir un percentatge d'ofici, un altre de fantasia i la resta de treball autodidacte. Els compositors han de ser somniadors de somnis. La seva voluntat és ser un home de la terra que fa música per a la gent de la terra, amb un peu al segle X i un altre al segle XXI. En el camp de la composició sardanista ha sobresortit per haver aconseguit molts premis, essent un dels compositors més guardonats de Catalunya. És autor de més de dues-centes cinquanta sardanes, ha compost també obres de música de cobla, de música de cambra i peces per a ser interpretades amb instruments tradicionals. El seu estil, influït pels gèneres populars, s'aparta dels cànons clàssics. La sardana A Palmira ha estat emprada per alguns músics de l'SPME (Sindicat Professional de Músics d'Espanya), que la utilitzen com a model per parlar de l'harmonia, el contrapunt i la melodia. Amb el pseudònim J.A.E. ha escrit les sardanes
Sardanes premiades
Composicions per a cobla
Composicions per a música de cambra
Composicions per a cant, cant coral o grup de cambra
Guardonat en diversos certàmens de composició, algunes de les seves sardanes més representatives són:
Ha estat distingit amb el "Premi Indiketa" pel Consell Comarcal de l'Alt Empordà (Figueres, 1999). Ha estat guardonat amb un dels accèssits del premi anual de l'SGAE (Sociedad General de Autores Españoles), per la sardana dedicada a la seva segona neta Xamosa Clàudia (2006). L'Associació Sardanista de la Vall de Llémena i l'Ajuntament de Sant Gregori, en el primer concurs convocat de composició de sardanes, el van premiar amb el segon premi i el premi popular per la sardana Santgregoriana (2006). La Colla Sardanista Violetes del Bosc dona un premi anual i va estar guardonat amb el tercer per Rotllanes de violetes (2007), en el certamen de sardanes Ceret-Banyoles (2007) va estar mereixedor d'un quart i cinquè premi per Cala Senia i A Pujol Boira. i la De Ca l'Espelt, ses vinyes! va obtenir el primer premi atorgat per la Unió de Colles Sardanistes (UCS, 2009). L'any 2008 es va endur el premi de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) de Sardanes, dotat amb 3.000 euros, per la sardana Pau més Garreta; i els anys 2006 i 2008 va ser premiat al concurs de composició d'Amer "Memorial Pere Fontàs".[1] Actualment disposa de més de mil registres a la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), entre els quals figuren més de tres-centes sardanes compostes des de l'edició del Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009). El 2011 la col·lecció «Sardanes d'Or» dedica el CD número 24 a Jaume Cristau i presenta tretze sardanes d'aquest compositor. Ha gravat diversos CD de sardanes: Des de l'Empordà: 14 de les darreres sardanes d'en Jaume Cristau (2013), De tu a tu, amb set sardanes del mestre Mauné i set de Jaume Cristau (2014), La Principal de la Bisbal interpreta Cristau (2015) i Aires gironins, amb quinze sardanes (2016). El 2016 va gravar el tercer disc d'havaneres, 40+, amb el grup Terra Endins, per celebrar els seus quaranta anys d'existència. El mes d'octubre de l'any 2010, al Teatre El Jardí de Figueres va tenir lloc el concert homenatge dedicat a la seva trajectòria professional, i el 2011 el va homenatjar l'Agrupació Sardanista de Tossa. L'alcalde de Barcelona li va atorgar la Medalla al Mèrit Musical el 2013. L'any 2015 va rebre el Premi Memorial Francesc Candel per la seva trajectòria i per haver compost la cantata Si el món voleu canviar per a l'homenatge de la cultura popular a Paco Candel pel cinquantè aniversari del llibre Els altres catalans. El món sardanista de Tiana li va fer un homenatge el 2016. El seu fill Jordi Cristau García també és compositor de sardanes. Referències
Bibliografia
Enllaços externs |
||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
