Jaume Bort i Melià
![]() Jaume Bort i Melià (les Coves de Vinromà, Plana Alta, 1693 - † Madrid, 2 de febrer de 1754)[1] va ser un arquitecte i escultor barroc valencià. També apareix referenciat com Jaime Bort i Meliá en haver treballat principalment a Múrcia. Va ser autor, entre altres obres, de la façana de la catedral de Múrcia. Va portar a terme aquesta obra entre 1736 i 1753 plantejant-la com un gran retaule amb plans corbats és considerada com una de les obres mestres del barroc espanyol.[2] És un bon exemple de l'estètica barroca en el seu cim, que juga deliberadament amb els sortints i entrants que intensifiquen el contrast entre clars i ombres. Fou també l'autor del projecte de les Cases Consistorials de Conca, més tard realitzat per Lorenzo de Santa María. Conforma un conjunt d'edificis molt representatius del barroc de Conca. Va participar en la realització de la façana del santuari de la Verge de la Fuensanta (Múrcia) treballant la fornícula central amb la imatge de la Verge flanquejada per sant Patrici i sant Fulgenci.[3] Va projectar i va construir la plaça del marquès de Camacho a Múrcia per a la celebració de curses de braus. El 1740, va acabar la construcció del Puente Viejo sobre el Segura a la ciutat de Múrcia –popularment anomenat «pont dels perills»– obra que havia iniciat Toribio Martínez.[4] També a Múrcia va realitzar el retaule de l'Església de La Merced on va reproduir la part superior de la catedral. Algunes fonts estimen que va treballar la façana sud de la Basílica de Santa Maria d'Elx. A Oriola se li atribueix la construcció del Palau del Conde de la Granja. Aquest és un dels palaus més impressionants d'Oriola, tant per la seva volumetria com per la grandiositat de la façana barroca que té una gran semblança amb la de la catedral de Múrcia, tot i que no existeix cap prova documental sobre la seva autoria. D'igual forma, és considerat, per alguns autors, com l'autor de l'Ermita de Roda a San Javier (Múrcia). Va projectar una solució per a l'evacuació de les aigües residuals de Madrid i existeix un plànol de l'Ajuntament de Caravaca de la Cruz signat per ell.
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia