Jan van Helmont

Jan van Helmont

Biografia
Naixement	1577 ^(Gregorià) Brussel·les (Bèlgica)
Mort	30 desembre 1644 (66/67 anys) Vilvoorde (Bèlgica)
Formació	Antiga Universitat de Lovaina Universitat Catòlica de Lovaina
Director de tesi	Martín Antonio Delrío i Adam Haslmayr ^(en)
Activitat
Camp de treball	Química, fisiologia, medicina, alquímia, ciències naturals i filosofia
Ocupació	químic, metge, científic, escriptor, fisiòleg, metge escriptor, filòsof, físic, alquimista
Família
Fills	Franciscus Mercurius van Helmont

Jan van Helmont o Jan Baptista van Helmont (nascut el 1577 a Brussel·les[1] i batejat el 12 de gener de 1580[2] – 30 de desembre de 1644) va ser un científic flamenc, químic, fisiòleg i metge. Treballà durant els anys posterior a Paracels i a vegades és considerat el fundador de la química de l'aire.[3] Van Helmont és recordat actualment per les seves idees sobre la generació espontània, el seu experiment amb un arbre de 5 anys de durada i per ser l'introductor de la paraula "gas" (derivada de la paraula grega caos) en el vocabulari científic.

Biografia

Tenia cinc germans i ell era el menor, el seu pare era membre del Consell de Brussel·les. Va ser educat a la Universitat de Lovaina i viatjà per Suïssa, Itàlia, França i Anglaterra.

A la tornada obtingué, el 1609, el grau de doctor en medicina.[4] Practicà a Anvers durant la pesta de 1605. Es va casar amb Margaret van Ranst, de família noble, i tingueren sis o set fills.[2] Rebé l'herència de la seva dona cosa que li permeté deixar de practicar la medicina i ocupar-se en experiments científics.

Obra

Van Helmont va ser un home contradictori d'una banda químic i alquimista i de l'altre interessat per la ciència experimental. Va ser el primer a adonar-se que hi havia una diversitat de gasos, però per a ell l'aigua i l'aire eren els elements primitius.

El seu experiment més famós va ser fet per tal de determinar d'on agafaven la massa les plantes. Va fer créixer un salze, en una quantitat mesurada de terra, pesant el pes de l'arbre i l'aigua que hi afegia. Després de cinc anys la planta havia guanyat 164 lliures. Com que la quantitat de terra era bàsicament la mateixa que quan va començar l'experiment, deduí (equivocadament, perquè va considerar un error de càlcul la diferència de pes entre aigua aportada i pes de l'arbre) que el pes guanyat per l'arbre provenia de l'aigua i que totes les parts de la planta que havien crescut provenien només de l'aigua aportada.

Notes i referències

1. Asimov, Isaac. «Helmont, Jan Baptista van». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 92. ISBN 8429270043. 
2. «Johannes Baptist Van Helmont». Arxivat de l'original el 2008-05-26. [Consulta: 27 agost 2009].
3. Holmyard, Eric John. Makers of Chemistry. Oxford: Oxford University Press, 1931, p. 121. 
4. ^[enllaç sense format] http://galileo.rice.edu/Catalog/NewFiles/helmont.html

Bibliografia

• Steffen Ducheyne, Joan Baptiste van Helmont and the Question of Experimental Modernism, Physis: Rivista Internazionale di Storia della Scienza, vol.43, 2005, pp. 305–332.

Enllaços externs

• Identification of a portrait of van Helmont - earlier misidentified as a picture of Robert Hooke.
• Ferguson, John (1906). Johann Baptiste van Helmont, Bibliotheca Chemica: A Catalogue of the Alchemical, Chemical and Pharmaceutical Books in the Collection of the Late James Young of Kelly and Durris, Esq., LL.D., F.R.S., F.R.S.E., Glasgow: James Maclehose and Sons, page 381.
• Moore, F. J. (1918). A History of Chemistry, New York: McGraw-Hill.
• Thomson, Thomas (1830). The History of Chemistry, London: Henry Colburn and Richard Bentley.
• "Ortus Medicinae", 1648 (Origin of Medicine) Arxivat 2009-04-26 a Wayback Machine.