|
Jamila (compositora)
Jamila (Medina, ?-725) va ser una cantant, compositora i directora d'orquestra àrab. Jamila sentia cantar molt sovint un dels membres de la família de Medina (Aràbia Saudita), de la qual era esclava, acompanyant-se amb el llaüt. Finalment assolí a cantar i sonar el llaüt millor que aquell, de forma que un dia que els seus amos l'oïren, restaren sorpresos de la bellesa de la seva veu i del seu art i ben aviat la seva reputació s'estengué per tota la ciutat.[1] Va ser aclamada com la «reina de la cançó», va adaptar un estil persa ple d'ornaments esdevenint la màxima representant de l'època.[2] La família a la qual servia li va autoritzar a donar lliçons, guanyà molts diners i comprà la seva llibertat. Es casà amb un altre llibert anomenat Ibn al-Khàzraj i s'establiren tots dos a Medina esdevenint el centre de reunió de les persones distingides de la ciutat i d'altres que acudien de llunyanes ciutats per escoltar l'admirable artista, considerada, amb raó, segons l'erudit historiador Caussis de Perceval, com una de les majors glòries musicals d'Orient.[1] Quan hi havia peregrinació a Medina, els grans mestres de música enviaven les seves esclaves a l'escola que Jamila havia creat. Cap al 720 va formar una orquestra amb cinquanta dones que tocava la seva música.[3] Acompanyats de poetes i altres músics varen fer el camí que duia a la Meca des de Medina, un fet considerat un dels més grans esdeveniments artístics del període omeia.[2] Referències
|
||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
