|
Jaime Morey
Jaime García Morey, més conegut com a Jaime Morey (Alacant, 16 de juny de 1942-Madrid, 7 de juliol de 2015),[1] va ser un cantant espanyol. BiografiaVa estudiar cant i en la dècada de 1950 va participar en diversos concursos radiofònics de talents a València i Alacant. Es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer cantant èxits de Charles Aznavour a la discoteca Pasapoga i serà descobert pel compositor i promotor Manuel Alejandro. El seu primer gran èxito fou «Rosita». En 1964 quedà segon en el Festival de Benidorm amb «El barco, el mar y el viento».[2] Repetiria en aquest mateix festival en 1967 amb «Las mañanitas», que va ser premi del públic. Es va consolidar com un dels cantants més populars gràcies a la seva estètica clàssica i la seva veu greu i melòdica. El 1967 va cedir la seva imatge i la seva signatura Yo también voto por la paz en el referèndum per a la Llei Orgànica de l'Estat.[2] En 1970 participà en el concurs de TVE Pasaporte a Dublín,[3] i en 1972 representaria Espanya en el Festival de la Cançó d'Eurovisió a Edimburg amb «Amanece», de Ramón Arcusa i Augusto Algueró, quedant en el desè lloc.[4] També participaria en altres festivals musicals d'aquells anys, canvià la discogràfica Phillips per RCA i intentà refer la seva carrera musical interpretant boleros i altres cançons melòdiques.[2] Amic personal de Manuel Fraga Iribarne, en 1977 va interpretar l'himne d'Alianza Popular. Després va marxar cap a Mèxic, on va participar en algunes telenovel·les i va treure alguns discs. Va tornar en 1983 i va participar en la pel·lícula Juana la loca... de vez en cuando amb Lola Flores[5] i va treure un disc de sarsueles. PausaEn 1987 va decidir abandonar la música, i no se sabria res d'ell fins a 2001, quan es va veure esquitxat per l'escàndol financer del cas Gescartera. Antonio Camacho, propietari d'aquesta societat de valors, mantenia una relació amb Laura, la seva filla gran, i va nomenar al cantant director general de l'empresa. Morey i la seva filla van ser absolts d'un cas escandalós en el qual va estar també implicat Eduardo Zaplana, que li havia nomenat assessor de presidència de la Generalitat Valenciana.[1] DefuncióJaime va morir en Madrid, la matinada del 7 de juliol de 2015, als 73 anys, a causa d'un càncer que sofria des de feia anys. Discografia
ReferènciesEnllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
