Jèp de Montoya
Jèp de Montoya Parra (Les, Val d'Aran, 1959) és un escriptor i erudit aranès en occità,[1] alhora president de l'Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana (d'ençà el 10 de maig de 2007) i de l'Associacion Prefigurativa a l'Organisme de Regulacion de la Lenga Occitana (APORLÒC), des del gener de 2009. També és membre del Grup de Lingüistica Occitana i de diverses institucions araneses. BiografiaJèp de Montoya nasqué el 1959 al si d'una família modesta del poble de Les. El seu pare era fuster-ebenista i la minuciositat que requereix aquesta feina caracteritza el caràcter d'aquest autor. La trajectòria literàriaJèp de Montoya començà la seva carrera literària ben jove i el 1976 guanyava el primer premi de prosa infantil al concurs literari aranès de la Fondacion deth Musèu Etnologic dera Val d'Aran. A partir d'aleshores, la seva producció es feu més intensa i fou guardonada amb diversos premis a la Val d'Aran i també a la resta del territori occità. Participà a l'Escolo deras Pireneos, una institució felibrenca i publicà diverses obres i treballs a nombroses revistes occitanes com la Bouts dera Mountanho, la Revue de Comminges, la revista Aran de la qual va ser cofundador. La seva obra cabdal és el Vademecum Aranense, un recull de textos de les terres araneses del segle xii fins al segle xx. El 2000 fou guardonat amb el Premi Jean Marie Grangé per l'Acadèmia dels Jocs Florals de Tolosa. Participa activament a les diverses produccions de promoció lingüística del Grop de Lingüistica Occitana, i amb Miquèu Segalàs ha elaborat un Vocabulari bàsic català occità, publicat per la Generalitat de Catalunya el 2010. També ha col·laborat al llibre Comminges et Val d'Aran vus du ciel, publicat el 2002. La seva participació activa a la societat aranesaA més de ser còsso de l'Ajuntament de Les de 2000 a 2007, Jèp de Montoya fou un dels membres de la Comission Redactora deth Document der Encastre d'Aran al Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, que fou aprovada per unanimitat al Conselh Generau d'Aran i alhora per la totalitat dels ajuntaments aranesos. També participà en la redacció del text del Projècte dera Naua Lei d'Aran. Destaca a més per la seva creació del nou Devarament deth Crist e Retaule de Santa Maria de Mijaran, una obra neorromànica realitzada pels artistes bascos Antonio Fdez. García de Acilu (escultor) i Carlos Ruíz de Ocenda (dorador-policromador), inspirant-se del bust romànic del Crist de Mijaran (del segle xii). L'activisme a favor de la promoció social de l'occitàArran de la seva elecció com a president de l'Institut d'Estudis Aranesi, Jèp de Montoya s'implicà més decisivament en la defensa i promoció de l'occità a la Val d'Aran. Amb tot el seu activisme no es limità a aquesta part del Pirineu, ja que al gener del 2009 fou elegit president de l'APORLÒC i en companyia de diversos membres d'aquest organisme ha fet visites i establert diversos contactes amb representants d'institucions de llengües minoritzades com ara l'IEC, la Fryske Akademy o l'Euskaltzaindia[2] per a la fundació de la futura entitat reguladora que popularment ha rebut el nom d'"Acadèmia de la Llengua Occitana". L'11 de març de 2011 dimití d'aquesta posició, que ocupa a partir del 23 de març a Gilabèrt Mercadièr. Conjuntament amb altres occitanistes, el 21 d'abril de 2010 Jèp de Montoya va comparèixer al Parlament de Catalunya[3] com a president de l'Institut d'Estudis Aranesi en el marc del debat sobre la Llei de l'Occità, Aranès en Aran.[4] Obres
Premis
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia