Ivan Mane Jarnović

Ivan Mane Jarnović

Biografia
Naixement	26 octubre 1747 Palerm (Sicília)
Mort	23 novembre 1804 (57 anys) Sant Petersburg (Rússia)
Activitat
Camp de treball	Música
Lloc de treball	París Gran Londres Hamburg
Ocupació	compositor, violinista
Activitat	1770 -
Gènere	Música clàssica
Instrument	Violí

Ivan Mane Jarnović, també Giovanni Mane Giornovichi, (Palerm, Itàlia, 26 d'octubre, 1747 - Sant Petersburg, Rússia, 23 de novembre de 1804)[a] fou un compositor i violinista italià, d'orígens croates,[a] artísticament actiu en diversos països europeus. A més de les dues variacions esmentades del seu cognom, són nombroses les que se n'han identificat: Jarnowick, Jarnovick, Jarnovichi, Jarnowicz, Garnovik, Giarnovicki o Giernovichi. Sembla que la grafia i la pronunciació del seu nom variava segons el lloc on vivia, actuava o publicava els seus treballs.

Fou deixeble de Lolli, i el 1770 es donà conèixer a París, on aviat assolí gran popularitat com a concertista i compositor, i on aprofità per donar classes a deixebles com el belga Pieltain.[2] El 1779 es traslladà a Berlín, on va romandre quatre anys, més tard visità Viena, Varsòvia, Sant Petersburg, Estocolm i Londres. En la capital austriaca donà classes del seu instrument a Franz Clement.[3]

Les seves obres són de tall agradable i fàcil, devent-se contar entre elles:

• 16 concerts per a violí amb acompanyament d'orquestra de corda i fusta;
• 6 quartets per a instruments d'arc i un gran nombre de duets i sonates per a violí.

Notes

1. Hi ha diverses versions sobre el seu lloc de naixement, cosa que també incideix en la seva nacionalitat original. Podria ser sicilià de Palerm, sicilià de la ciutat de Ragusa, dàlmata de la capital de la República de Ragusa o, el que és equivalent posteriorment, croat de Dubrovnik.[1]

Referències

1. Mestrovich, Stelvio. «MUSICA: Giornovichi o Jarnovic o Jarnovick?» (en italià). Bartolomeo Di Monaco, 02-03-2008. [Consulta: 20 juliol 2020].
2. Enciclopèdia Espasa, vol. 44, pàg. 761. (ISBN 84-239-4544-8)
3. Enciclopèdia Espasa, vol. 12, pàg. 783. (ISBN 84-239-4512-X)

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa volum nº. 28, segona part, pàg. 2573 (ISBN 84-239-4582-0)