Els pares de Kim van ser víctimes de la Gran Purga de 1937 i 1938, en què el seu pare va ser executat i la seva mare va ser sentenciada com a "familiar d'un traïdor a la Pàtria" a cinc anys en un camp de treball i tres anys d'exili, de manera que Kim no la va veure fins als 9 anys.[2][5]
El 1969 va signar una crida a la Comissió de Drets Humans de l'ONU.[6]
Després de tornar a Moscou, Kim va treballar com a professor d'escola i al mateix temps va participar en el moviment dissident soviètic, fet que li va costar la feina el 1968. Posteriorment, Kim es va guanyar la vida escrivint cançons per a obres de teatre i pel·lícules, així com publicant obres sota el pseudònim Iu. Mikhailov, que va usar fins al 1986. Al mateix temps, mentre no va tenir permís per fer concerts, va continuar cantant de manera clandestina.
Amb l'arribada de la glàsnost, Kim finalment va poder actuar legalment. Des de la ruptura de la Unió Soviètica, ha estat aclamat al llarg del món de parla russa i ha actuat en nombrosos llocs a Rússia, Europa i els Estats Units. Ha rebut nombrosos premis, com ara el Premi Bulat Okudjava de la Federació de Rússia.
En l'actualitat, la discografia de Iuli Kim inclou més de 20 títols en CD, cinta d'àudio i vídeo i DVD. Les seves cançons han estat incloses en gairebé totes les antologies de la cançó de l'autor, així com a moltes antologies de la poesia russa moderna.
La seva primera esposa fou Irina Iakir - neta del comandant de l'Exèrcit RoigIona Iakir. Es van casar el 1966, i el 1998 van emigrar a Israel. Després de la mort d'Irina el 1999, Kim es va casar amb Lídia Lugòvaia, amiga íntima d'Irina des de l'escola.[1][7] En l'actualitat divideix el seu temps entre Jerusalem i Moscou.
