|
Itsekiris
Els itsekiris, itsekris, ishekiris, itsekhiris, jekris o isekiris són un grup ètnic del Delta del Níger, a l'Estat del Delta, a l'extrem sud de Nigèria.[1] Hi ha uns 812.000 itsekiris que viuen a les LGAs de Warri (South, North i South West), Bomadi i Ethiope[2] També hi ha comunitats d'itsekiris que viuen a l'estat d'Edo i al d'Ondo, així com a altres ciutats nigerianes com Lagos, Sapele, Benin City, Port Harcourt i Abuja i a altres països trobem persones d'ascendència itsekiri al Regne Unit, Estats Units i Canadà. Els itsekiris tradicionalment es refereixen al seu territori com el Regne de Warri o Iwerre, que és la zona dels tres LGAs de Warri. Aquesta zona és un territori clau, ja que està al centre de bosses importants de petroli i gas natural i hi ha diversos pous i refineries, sobretot a la metròpolis multiètnica de Warri, que és el nucli industrial i comercial més important de l'estat del Delta. Els itsekiris estan relacionats amb els iorubes lingüísticament. Els itsekiris parlen itsekiri, una llengua ioruboide.[3] EtnografiaEls itsekiris són un poble amb orígens ètnics barrejats que parlen una llengua molt propera al ioruba. Culturalment tenen lligams amb els iorubes, edos, urhobos i ijaws a causa del seu contacte.[1] Tot i que estan relacionats lingüísticament amb els iorubes, a causa dels matrimonis entre diferents grups ètnics, els itsekiris d'avui en dia tenen orígens ètnics molt diversos: iorubes, edos, urhobos, ijaws, anglesos, escocesos i portuguesos i són predominantment cristians (sobretot protestants i catòlics). Com que han estat en contacte amb el món occidental des de fa sis segles i han rebut influències culturals d'altres grups africans, la llengua i la cultura itsekiri contemporània és un híbrid de les nombroses cultures que han influenciat el seu desenvolupament. D'aquesta manera, molts itsekiris s'autoidentifiquen com a itsekiris, però també com membres d'altres grups humans. HistòriaAl segle xv, els primers itsekiris van adoptar un príncep (ginuwa) del Regne de Benín com a monarca i van constituir un regne sota el seu govern.[4] Els itsekiris, que tradicionalment eren pescadors i comerciants van fer durant el segle XVI els primers contactes amb els comerciants portuguesos que van introduir el catolicisme.[5][6] La monarquia itsekiri continua fins a l'actualitat; el 1987 es va coronar l'actual monarca, Ogiame Atuwatse II.[6] La capital històrica dels itsekiris és ode-itsekiri, tot i que el rei té un palau a la ciutat de Warri, en la que també hi viuen membres d'altres grups humans com urhobos, ijaws, isokos i altres nigerians expatriats que treballen a la indústria del petroli i del gas natural. ActualitatEn l'actualitat la vida i el territori itsekiri està marcat per la indústria de l'extracció de petroli. Tot i el desenvolupament econòmic que ha provocat, també cal destacar que aquesta indústria ha provocat problemes mediambientals i ha destruït el comerç i l'economia local i ha fet que els itsekiris hagin tingut conflictes amb grups ètnics veïns,[6] sobretot amb els ijaws, coneguts amb el nom de Crisi de Warri. CulturaEls itsekiris, tradicionalment, vivien en una societat que estava regida per un monarca (l'olu) i un consell de caps tribals [7] que conformaven la classe aristocràtica. La societat itsekiri s'organitzava en estaments socials: hi havia un estament superior en el qual hi havia la família reial i l'aristocràcia (els oloyes i olareajas) que eren els membres de les cases nobles, entre les quals hi havia la família reial, la família Olgbotsere (del Primer Ministre o "fabricant de reis") i la família Iyatsere (del "cap de defensa"). Els Omajaja era l'estament corresponent a la classe mitjana, que eren els itsekiris lliures i els ciutadans. A l'escalafó més baix, hi havia els Oton-Eru, els esclaus i descendents d'esclaus.[8] En l'actualitat, la societat itsekiri no considera l'esclavitud i tothom és considerat lliure. El vestit tradicional dels homes és una camisa de mànigues llargues que es diu kemeje, un embolcall a la cintura i porten un barret amb una ploma. El vestit tradicional de les dones és una blusa i un embolcall a cintura. Porten adornaments com bufandes de colors (nes) o collarets de coralls. Els itsekiris també són famosos per les seves habilitats tradicionals en la pesca, els seus balls tradicionals i cançons melodioses i les seves festes on hi ha grans mascarades i regates amb barques.[9] Abans de la introducció del cristianisme, al segle xvi, els itsekiris, com els altres grups ètnics africans creien en les religions tradicionals. La seva era coneguda amb el nom d'Ebura-tsitse, estava basada en l'adoració dels avantpassats i encara influencia molt en les creences i rites actuals dels itsekiris. El 98% dels itsekiris són cristians, dels quals el 36% són evangèlics.[2] LlenguaEls itsekiris parlen la llengua itsekiri, que està molt relacionada amb els dialectes del sud-est del ioruba. Hi ha comunitats itsekiris semiautònomes com els ugborodos que diuen que són descendents directes dels ijebus (un subgrup ioruba).[10] Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
