Israel Nathan Herstein | |
Naixement | (pl) Yitzchak Nathan Herstein 28 març 1923 Lublin (Segona República Polonesa) |
---|
Mort | 9 febrer 1988 (64 anys) Chicago (Illinois) |
---|
Causa de mort | causes naturals |
---|
Formació | Universitat d'Indiana (1946–1948) Universitat de Manitoba (–1945) Universitat de Toronto (1945–1946) |
---|
Tesi acadèmica | Divisor Algebras (1948 ) |
---|
Director de tesi | Max Zorn |
---|
|
Camp de treball | Àlgebra, teoria d'anells i matemàtiques |
---|
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
---|
Ocupador | Universitat de Chicago (1962–1988) Universitat Cornell (1957–1962) Universitat de Pennsilvània (1953–1957) Universitat de Chicago (1951–1953) Universitat Estatal d'Ohio (1950–1951) Universitat de Kansas (1948–1950) |
---|
|
Estudiant doctoral | Miriam Cohen, Susan Montgomery, Karen Parshall, Claudio Procesi, Murray Schacher, Cleon Yohe, Richard Larson, Michael Slater, Lance Small, David Ehlert, Nicholas Passell, Charles Lanski, Martha K. Smith, Daniel Farkas, Pjek-Hwee Lee, Lynne Small, Gordon Elliott Brown, Linda Neumann, Wallace Martindale, David Lissner, Gail Letzter, Willard Baxter, Leonid Krop, Jeffrey Bergen, Allan Berele, Antonio Giambruno, Amiram Braun, Bernardo Felzenszwab i Jer-Shyong Lin |
---|
|
Cònjuge | Marianne Deson (1946-1973) Barbara Cortzen (1980-1988) |
---|
Pares | Jacob Herstein i Mindel Lichstein |
---|
|
|
Israel Nathan Herstein (Lublin, 28 de març de 1923 - Chicago, 9 de febrer de 1988), conegut normalment com Yitz Herstein, va ser un matemàtic americà d'origen polonès.
Vida i obra
Tot i haver nascut a Lublin (actualment Polònia), el seu pare va emigrar al Canadà el 1926 i, dos anys més tard, quan ell tenia cinc anys, el va seguir la resta de la família; així que ll va créixer a Winnipeg durant la época de la Gran Depressió. Va estudiar a les universitats de Manitoba i de Toronto i, entre 1946 i 1948, va fer el treball de doctorat a la universitat d'Indiana sota la direcció de Max Zorn.
Després de ser professor de les universitats de Kansas i d'Ohio el 1951 va ser nomenat professor de la universitat de Chicago, en la qual va fer, per una banda, alguns treballs d'economia matemàtica sobre el comportament dels consumidors i la teoria de la utilitat, i, per altra, va rebre la influència d'Abraham Adrian Albert i d'Irving Kaplansky, els quals van inclinar el seu camp de treball cap a l'àlgebra i la teoria d'anells.
De 1953 a 1957 va ser professor de la universitat de Pennsilvània i de 1958 a 1962 a la universitat Cornell, abans de retornar a Chicago on va fer la resta de la seva carrera acadèmica. Era un admirador d'Itàlia i del menjar italià i viatjava sovint a Roma.
Herstein va publicar onze llibres de text que es van fer molt populars entre els estudiants de matemàtiques. A més va publicar més d'un centenar d'articles científics.
Referències
Bibliografia
- Albert, Nancy E. A3 & His Algebra (en anglès). iUniverse, 2005. ISBN 978-0-595-32817-8.
- Chacron, M. «On a conjecture of I. N. Herstein» (en anglès). Journal of Algebra, Vol. 96, Num. 2, 1985, pàg. 386-390. DOI: 10.1016/0021-8693(85)90016-X. ISSN: 0021-8693.
- Cohn, P.M. «Israel Nathan Herstein» (en anglès). Bulletin of the London Mathematical Society, Vol. 21, Num. 6, 1989, pàg. 594-600. DOI: 10.1112/blms/21.6.594. ISSN: 0024-6093.
- Faith, Carl. Rings and Things and a Fine Array of Twentieth Century Associative Algebra (en anglès). American Mathematical Society, 2004. ISBN 0-8218-3672-2.
- Moscati, Ivan. Measuring Utility (en anglès). Oxford University Press, 2018. ISBN 978-0-19-937276-8.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Israel Nathan Herstein» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Fonseca, Gonçalo L. «Israel Nathan Herstein, 1923-1988» (en anglès). The History of Economic Thought. [Consulta: 19 maig 2023].
- «Israel Herstein» (en anglès). Prabook. [Consulta: 19 maig 2023].
|