|
Isoniazida
La isoniazida, també coneguda com a hidrazida de l'àcid isonicotínic (INH), és un antibiòtic utilitzat per al tractament de la tuberculosi.[1] Per a la tuberculosi activa s'utilitza sovint juntament amb rifampicina, pirazinamida i estreptomicina o etambutol.[2] Per a la tuberculosi latent, s'utilitza sovint sola, per si mateixa.[1] També es pot utilitzar per a tipus atípics de micobacteris, com ara M. avium, M. kansasii, i M. xenopi.[1] Se sol prendre per via oral, però es pot utilitzar per injecció en el múscul.[1] Els efectes secundaris habituals inclouen un augment dels nivells sanguinis d'enzims hepàtics i entumiment a les mans i als peus.[1] Els efectes secundaris greus poden incloure inflamació hepàtica i insuficiència hepàtica aguda.[1] No és clar si l'ús durant l'embaràs és segur per al nadó.[3] L'ús durant la lactància materna és probable que sigui segur.[3] Es pot administrar piridoxina per reduir el risc d'efectes secundaris.[4] La isoniazida actua en part interrompent la formació de la paret cel·lular del bacteri, que provoca la mort cel·lular.[1] La isoniazida es va fabricar per primera vegada el 1952.[5] Es troba a la llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[6] L'Organització Mundial de la Salut classifica la isoniazida com a fonamental per a la medicina humana.[7] La isoniazida està disponible en alguns països com a medicament genèric,[1] a Espanya, en la forma oral, està comercialitzat associat a la piridoxina amb el nom comercial de Cemidon.[8] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
