Isabel d'Urgell

Isabel d'Urgell

Biografia
Naixement	1048 ↔ 1053
Mort	1071 ↔ 1085
Sepultura	Panteó de reis de Sant Joan de la Penya
Altres
Títol	Reina consort d'Aragó (1063–1068)
Família	Casal d'Urgell
Cònjuge	Guillem I de Cerdanya (1071–1085) Sanç I d'Aragó i Pamplona (1063–1070)
Fills	Pere I d'Aragó i Pamplona  () Sanç I d'Aragó i Pamplona
Pares	Ermengol III d'Urgell   i Adelaida de Besalú Clemència de Bigorra
Germans	Ermengol IV d'Urgell Sança d'Urgell

Isabel d'Urgell (Ciutat d'Urgell? ^(probable), v1048 – ?, 1071/1085) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué reina consort d'Aragó i Pamplona (1065-1071) i comtessa consort de Berga, Cerdanya i Conflent (1071) com a resultats dels seus matrimonis.[1]

Es mencionada al testament del seu germà, Ermengol IV d'Urgell.[2][3]

El rei Ramir d'Aragó va lliurar a la seva filla Sança perquè fos dona d'Ermengol III, i va rebre d'aquest a Isabel com a dona del seu hereu, Sanç Ramires, gairebé amb seguretat al llarg de 1062.[4]

El 1067, la comtessa Sança va abandonar Urgell i va retornar a la Cort aragonesa, i el 1068, Sanç Ramires va viatjar a Roma, on es va col·locar sota la tutela del Papa. Sens dubte, en aquest moment, el Monarca va obtenir l'autorització per repudiar a Isabel i casar-se amb Felicia de Roucy, que pertanyia a una família amb àmplies connexions amb el papat reformista.[4]

Cap a 1070, el divorci s'havia efectuat i Isabel apareix casada en segones núpcies amb el comte de Cerdanya, Guillem Ramon, fins a la seva mort cap a 1085.[4]

Orígens familiars

Filla del comte d'Urgell; Ermengol III d'Urgell i Clemència de Bigorra filla de Bernat II de Bigorra.

Fou també germana del comte Ermengol IV d'Urgell (1056 - 1092) i germanastra de Sança d'Urgell que fou casada amb Hug II d'Empúries.

16. Borrell II de Barcelona

8. Ermengol I d'Urgell

17. Letgarda de Tolosa

4. Ermengol II d'Urgell

9. Tedberga de Gavaldà

2. Ermengol III d'Urgell

5. Constança de Besalú

1. Isabel d'Urgell

24. Roger I de Carcassona

12. Bernat I de Foix

25. Adelaida de Melguèlh

6. Bernat II de Bigorra

26. Garcia Arnau I de Bigorra

13. Garsenda de Bigorra

27. Ricarda d'Astarac

3. Clemència de Bigorra

7. Clemència

Matrimoni i descendents

Es casà, primeres núpcies, vers el 1065 amb Sanç I d'Aragó i Pamplona. Es divorciaren el 1071. D'aquesta unió nasqué:[5]

• l'infant Pere I d'Aragó i Pamplona (1069-1104) que fou rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Es casà, en segones núpcies, vers l'any 1071 amb Guillem I de Cerdanya que fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona. D'aquesta unió no tingueren fills.

Referències

1. Szabolcs de Vajay. Contribution à l'histoire de l'attitude des royaumes pirénéens dans la querelle des investitures: de l'origine de Berthe, reine d'Aragon et de Navarre, Estudios Genealógicos, Heráldicos y Nobiliarios, en honor de Vicente de Cadenas y Vicent (Hidalguía, Madrid, 1978.), pp. 375-402, 396.
2. Gesta Comitum Barcinonensium
3. Monfar y Sors (1853). Vol. I, p. 357. Zurita, J. (1669). Anales de la Corona de Aragon (Zaragoza); vol. I, lib. I, p. 31.
4. CATALAN NOBILITY, Medieval Lands
5. Infante don SANCHO Ramírez de Aragón