Isabel d'Urgell
Es mencionada al testament del seu germà, Ermengol IV d'Urgell.[2][3] El rei Ramir d'Aragó va lliurar a la seva filla Sança perquè fos dona d'Ermengol III, i va rebre d'aquest a Isabel com a dona del seu hereu, Sanç Ramires, gairebé amb seguretat al llarg de 1062.[4] El 1067, la comtessa Sança va abandonar Urgell i va retornar a la Cort aragonesa, i el 1068, Sanç Ramires va viatjar a Roma, on es va col·locar sota la tutela del Papa. Sens dubte, en aquest moment, el Monarca va obtenir l'autorització per repudiar a Isabel i casar-se amb Felicia de Roucy, que pertanyia a una família amb àmplies connexions amb el papat reformista.[4] Cap a 1070, el divorci s'havia efectuat i Isabel apareix casada en segones núpcies amb el comte de Cerdanya, Guillem Ramon, fins a la seva mort cap a 1085.[4] Orígens familiarsFilla del comte d'Urgell; Ermengol III d'Urgell i Clemència de Bigorra filla de Bernat II de Bigorra. Fou també germana del comte Ermengol IV d'Urgell (1056 - 1092) i germanastra de Sança d'Urgell que fou casada amb Hug II d'Empúries.
Matrimoni i descendentsEs casà, primeres núpcies, vers el 1065 amb Sanç I d'Aragó i Pamplona. Es divorciaren el 1071. D'aquesta unió nasqué:[5]
Es casà, en segones núpcies, vers l'any 1071 amb Guillem I de Cerdanya que fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona. D'aquesta unió no tingueren fills. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia