Ioga Iyengar![]() El ioga Iyengar, anomenat així perquè fou desenvolupat per B. K. S. Iyengar, és una forma de Hatha ioga que posa èmfasi en el detall, la precisió i l'alineament en la pràctica d'una postura (àssana) i el control de la respiració (pranaiama). El desenvolupament de la força, la mobilitat i l'estabilitat s'obté a través de les àssanes. B. K. S. Iyengar va sistematitzar unes 200 postures de ioga i 14 tipus diferents de pranaiama (amb múltiples variacions d'aquestes) des de nivells més bàsics fins a nivells més avançats. Això ajuda a assegurar que els alumnes progressen gradualment anant des de postures senzilles fins a postures més complexes i desenvolupen la seva ment, el seu cos i el seu esperit pas a pas.[1] Sovint (però no sempre), el ioga Iyengar utilitza material com cinturons, totxos i mantes per a l'ajuda a l'hora de realitzar les àssanes. El material permet que els alumnes realitzin correctament les àssanes i minimitza el risc de lesions o distensions, i fa que les postures siguin accessibles per a persones de totes les edats. El ioga Iyengar està fermament basat en les vuit etapes tradicionals del ioga exposades per Patànjali als seus Ioga Sutra. EnfocamentCom a forma del Hatha Ioga, el ioga Iyengar se centra en l'alineament estructural del cos físic a través del desenvolupament d'àssanes. A través de la pràctica d'un sistema d'àssanes, s'intenta unir el cos, la ment i l'esperit per aconseguir la salut i el benestar. Aquesta disciplina és considerada una eina potent per alleujar els estressos de la vida moderna actual que a la vegada permeten promoure el total benestar físic i espiritual.[2] Es diu que la modalitat Iyengar es diferencia d'altres estils de ioga per tres elements claus: tècnica, seqüència i temps:
El ioga Iyengar és caracteritzat per centrar-se en l'alineament del cos. Iyengar va ser pioner en l'ús de materials com coixins, cadires, totxos, cinturons i bosses de sorra, que funcionen com a ajuda per permetre que els principiants experimentin les àssanes més fàcilment i més plenament, cosa que d'altra forma només seria possible amb diversos anys de pràctica. Els materials també permeten que alumnes d'avançada edat, lesionats, cansats o malalts puguin beneficiar-se de les propietats de moltes àssanes a partir de mètodes que exigeixin menys esforç. El ioga Iyengar posa molt d'èmfasi en les posicions dempeus. Es diu que permet formar cames més fortes, augmentar la vitalitat general i millorar la circulació, coordinació i equilibri. A més a més, assegura una bona base per a l'estudi de postures més avançades.[3] Al contrari que aproximacions més experimentals on s'aconsella als estudiants "trobar el seu camí" cap a les àssanes de forma independent, imitant el professor, una classe de ioga Iyengar és molt verbal i precisa. De fet, el professor està contínuament corregint errors i desalineaments. Els professors de la modalitat Iyengar han de completar almenys dos anys d'entrenament rigorós per obtenir un certificat introductori. Després poden completar el seu nivell amb certificats intermedis i sènior, un procés que pot comportar una dècada o més d'entrenament. Efectes curatius![]() Iyengar també va descriure diverses malalties, mals i desordres amb la seva pràctica. S'han associat programes específics de ioga amb la lumbàlgia, la immunodeficiència, la hipertensió arterial, l'insomni, la depressió i la menopausa. Iyengar treballa amb aquells que tenen infarts de miocardi.[4] Les àssanes s'han d'ajustar segons l'estat de malaltia o de recuperació de qui les practica.[5] S'han fet molts estudis sobre els efectes del ioga Iyengar en pacients amb problemes físics. En general, el ioga Iyengar és útil en la teràpia física perquè ajuda a la manipulació de zones inflexibles o lesionades. Un estudi dut a terme pel Dr. Sharon Kolasinski et al. va estudiar els efectes del ioga Iyengar en símptomes d'osteoartritis als genolls. Els 11 participants en l'experiment van assistir setmanalment a una sessió de ioga Iyengar de 90 minuts de durada durant 8 setmanes. Després del programa, havien reduït el dolor i la incapacitat. Aquest estudi tenia certes limitacions, ja que només hi havia 11 pacients participants i no hi havia un grup control.[6] En un altre estudi, es va demostrar que el ioga Iyengar podia ser positiu per al tractament complementari de la depressió. Shapiro et al. van dur a terme un estudi en el qual 17 participants amb una gran depressió unipolar van participar en almenys 6 sessions de ioga Iyengar. Al final, es va observar una reducció en la depressió, l'ansietat i la ira. Aquest estudi era un estudi pilot amb un únic grup de treball i sense cap grup control o placebo. L'estudi va concloure que el ioga és rendible i fàcil d'implementar i que produeix molts efectes emocionals, psicològics, de comportament i biològics positius.[7] Vegeu tambéReferències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia