|
Invasión (pel·lícula de 1969)
Invasión és una pel·lícula estrenada el 1969 dirigit per l'argentí Hugo Santiago Muchnik. Segons el teòric del cinema Ángel Faretta es tracta de l'obra cinematogràfica més important del cinema de culte avantguardista argentí,[1] constituint un exemple[2] d'interfase entre el cinema clàssic i la nouvelle vague d'estil francès, transformant-se amb el temps en un camí possible no explotat de la cinematografia argentina.a.[3] La seva trama va des d'una història policial, cap al gènere fantàstic, amb un estranyament progressiu de les situacions. La pel·lícula va ser aclamada per la crítica, però un fracàs total a nivell comercial.[4] Pràcticament desconeguda, només va començar a ser vista amb la reedició del film en DVD en 2008.[5] El 2022, Invasión va obtenir el segon lloc a l'"Enquesta de cinema argentí", sent votada com la segona millor pel·lícula argentina de tots els temps.[6][7] Repartiment
La tramaUn grup de homes comandats per un ancià intenten detenir una invasió a la ciutat de Aquilea. Els invasors són homes de gavardina que introdueixen una maquinària per a una invasió en massa, però amb el desenvolupament del film s'entén que la invasió és absoluta i impossible de definir. La derrota dels defensors és evident des del principi, referenciant a la Guerra de Troia. L'al·lusió a aquesta guerra és present des del nom de la ciutat: "Aquilea és un terme usat en les fonts clàssiques, per a referir-se a un lloc assetjat i defensat segons la concepció del coratge, i té la seva etimologia originària en Aquil·les -o Aquileu- heroi de la invasió a Troia en La Ilíada, d'Homer".[8] Personatges principals
Interpretat per Juan Carlos Paz. És el cap dels defensors. Els va cridant un a un, donant-los instruccions, però té altres plans a més dels que veiem; el personatge està inspirat en Macedonio Fernández.[9]
Interpretat per Lautaro Murúa. Comanda als homes que lluiten contra la invasió. Heroi pla, sense emocions visibles, gairebé el prototip del "compadrito borgeano".
Interpretat per Olga Zubarry. La dona d'Herrera, té una doble vida, i el descobriment d'en què consisteix aquesta doble vida és la sorpresa final del film. En aquest film té un nu que va ser realitzat per una doble de cos; observant amb atenció s'observa un lleu salt en la continuïtat quan el personatge surt per esquerra i entra per dreta vist des del mirall del rober. Aquest recurs ja havia estat usat anteriorment amb la mateixa actriu: "com an El ángel desnudo, un clàssic de Carlos Hugo Christensen, dues dècades enrere, Olga Zubarry torna a protagonitzar un nu, novament en blanc i negre, però com en aquella ocasió, amb una doble de cos".[10] Principals temàtiques
El relat parla de Buenos Aires, cridant-la Aquilea, i la pèrdua de valors produïda per la invasió.
L'amor no existeix en la lluita, les relacions es perden per mitjà d'un esperit heroic que busca la transcendència.
La invasió és eterna, poderosa, i per això, no és heroica, i el seu triomf no significa res. Al·lusions
Aquilea, o Aquileia, actual Aquileia, va ser una de les principals ciutats en els últims temps de l'Imperi romà Occidental, envaïda pels bàrbars repetidament, i a la fi, destruïda. Hi ha referències a ella als textos de Borges.
El tema de Buenos Aires envaïda, defensada per un grup dispers, que se sap derrotat per endavant, i la victòria final dels invasors per número i poder ja s'havia usat en la historieta El Eternauta de Héctor Germán Oesterheld de 1957.
L'èpica del defensor derrotat comença a la Ilíada.
La pel·lícula fa al·lusió a la dictadura de Carlos Ongania i a la resistència en molts punts a aquest govern, però va ser reconeguda temps després en la seva previsió de situacions sobre el cop militar del Procés que va esdevenir anys després, "anticipant... les atrocitats que es produirien durant la dècada següent (per exemple, la utilització al film d'un estadi de futbol com a lloc de detenció i tortura)".[11] Crítica
Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
