Instrument de tinta

Quatre models de portaploma i huit tremps d'acer

Plomes d'au en diverses fases de preparació per poder escriure amb elles.

Capsa de plomes de la marca barcelonina Boira, amb un tremp del model № 942.

Un instrument de tinta és un instrument per escriure amb tinta, a diferència d'altres que es fan servir en diferents tècniques d'escriptura (com ara un llapis o un estil). La tinta se sol emmagatzemar dins d'un tinter, en el qual es mulla amb tinta l'instrument.

Avui dia existeixen diversos tipus d'instruments de tinta molt evolucionats, incloent-hi les estilogràfiques, retoladors, bolígrafs, i retoladors tècnics. Es venen en una àmplia varietat de colors, formes i assortits. Les més corrents contenen tinta de color negre o de color blau.

Càlam

Article principal: Càlam (escriptura)

És un instrument de canya tallada en punta que es feia servir per a l'escriure sobre argila, cera o mullant-lo amb tinta, sobre papir, pergamí o paper. El seu ús s'inicia el segle xx aC i en certes civilitzacions, tot i l'avenç tecnològic, ha perdurat fins als nostres dies, per escriure emprant la cal·ligrafia clàssica.[1]

Pinzell de tinta

Article principal: Pinzell de tinta

Ploma d'ànec

Article principal: Ploma d'ànec

La primera ploma de tinta dels temps antics estava feta amb una ploma sovint de l'ala d'un ànec.[2][3] Les plomes d'au van ser utilitzades per primera vegada el segle iv de l'era cristiana.

Ploma d'acer

Article principal: Plomí

Normalment està composta d'un plomí inserit dins d'un portaploma o un bainot (estoig). De vegades el terme ploma es pot referir tant a la ploma sencera com al tremp.

Referències

1. Carvalho, David N. Forty Centuries of Ink (en anglès). Echo Library, 2007, p.159. ISBN 1406844136. 
2. William Shakespeare. Nit de reis. Editorial Proa, 8 abril 2010, p. 85–. ISBN 978-84-8256-926-0 [Consulta: 20 maig 2012]. 
3. J. Laso de la Vega; Establecimiento Tipográfico de Mellado. Instruccion para el pueblo: Cien tratados sobre los conocimientos mas indispensables: con grabados intercalados en el testo. Establecimiento tipografico de Mellado, 1851, p. 2– [Consulta: 20 maig 2012].