Va ser projectat per l'arquitecte Pere Domènech i Roura amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Amb motiu de la Copa del Món d'atletisme de 1989 i dels Jocs Olímpics de 1992 va ser completament remodelat per l'equip d'arquitectes Correa-Milà-Margarit-Buixadé, juntament amb Vittorio Gregotti. Per als espectacles esportius va quedar amb una capacitat de 55.000 persones.
El 1997 el RCD Espanyol es va traslladar a l'Estadi Olímpic de Montjuïc per jugar els seus partits com a local, en substitució de l'Estadi de Sarrià. Un any després el Comitè d'Estadis de la UEFA va atorgar-li la categoria de cinc estrelles, per la qual cosa s'hi podien celebrar competicions de futbol del màxim nivell continental. El 2001 l'estadi va canviar el seu nom en honor de Lluís Companys.
Situada al voltant de l'Estadi Olímpic de Montjuïc i a la muntanya del mateix nom, al sud-oest de la ciutat. Es tracta de l'àrea més important per la importància de les instal·lacions. Al centre de l'Anella Olímpica hi ha la Torre Calatrava:
Gran part d'aquestes instal·lacions les va dur a terme l'empresa Anella Olímpica de Montjuïc, SA (AOMSA), empresa constituïda el 10 de juliol de 1985 amb l'objecte d'executar la gestió de les obres de l'Anella Olímpica de la ciutat de Barcelona. La seva actuació es concretà en la urbanització de la zona esmentada i la construcció de la major part d'instal·lacions esportives que s'hi ubicaren. L'any 1989 va passar a formar part del Holding Olímpic, SA (HOLSA).[1]
Situada al barri del mateix nom, al districte de Sant Martí, al nord-oest de la ciutat. Va ser una de les zones més transformades pels Jocs Olímpics. Aquestes reformes també van incloure la construcció de la Vila Olímpica, amb capacitat per unes 15.000 persones
