Illa de la Revolució d'Octubre
L'illa de la Revolució d'Octubre (rus: о́стров Октя́брьской Револю́ции, óstrov Oktiàbrskoi Revoliütsi) és la principal de l'arxipèlag rus de la Terra del Nord, a l'Àrtida, situada entre les illes Komsomólets i Pioner al nord i l'illa Bolxevic al sud. Fou explorada per primera vegada per l'expedició de Gueorgui Uixàkov i Nikolai Urvantsev (1930-1932), que foren els qui li donaren aquest nom en honor de la Revolució Russa.[1][2] Un decret aprovat l'1 de desembre del 2006 pel govern regional de Taimíria va proposar canviar el nom a l'illa per passar a ser nomenada illa de Santa Alexandra (остров Святой Александры, óstrov Sviatoi Aleksandri) en honor de l'tsarina Alexandra, assassinada durant la revolució bolxevic.[3] Amb tot, l'1 de gener aquest govern va passar a dependre del Krai de Krasnoiarsk i la iniciativa no va prosperar.[4] Té una superfície estimada de 14.170 km², amb què és la 59a més gran del món.[5] Culmina al mont Karpinski, de 965 metres. La meitat de l'illa és coberta de glaceres que arriben fins al mar. A les parts lliures de gel, la vegetació és de tipus desèrtic o de tundra. L'illa de la Revolució d'Octubre té cinc glaceres principals: Rusànov, Karpinski, Universitetski, Vavílov i Albànov, més la de Maliutka, més petita.[6] De 1974 a 1988, a la part nord de la glacera Vavílov hi va funcionar una estació meteorològica.[7] Entre les glaceres discorren diversos rius, el principal dels quals és el Bólxaia, en direcció nord-oest. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia