Illa Banks (Colúmbia Britànica)
L'illa Banks és una illa de la costa de la província canadenca de la Colúmbia Britànica. Es troba al sud de Prince Rupert, a l'estret d'Hècate, a l'est i davant de l'arxipèlag d'Haida Gwaii. A l'est hi ha les illes Pitt i l'McCauley, separes pel canal Principe. Al l'oest hi ha l'illa de Bonilla. Al sud hi ha l'arxipèlag del Grup Estevan. L'illa fa 72 quilòmetres de llarga i entre 9,7 i 18 quilòmetres d'amplada, amb una superfície de 1.005 km². L'alçada màxima és de 536 msnm.[1] L'illa va ser batejada el 1787 per Archibald Menzies,[2] botànic i cirurgià del vaixell Princess Royal, en honor de Sir Joseph Banks, aleshores president de la Royal Society que havia acompanyat James Cook durant els viatges exploratoris a la zona de 1768 a 1771.[3] A finals d'agost de 1787 els comerciants de pells britànics James Colnett i Charles Duncan van arribar a l'illa Banks. Van fondejar els seus dos vaixells, Prince of Wales i Princess Royal, a l'extrem sud de l'illa, on van romandre-hi durant onze setmanes mentre eren reparats. Durant aquest temps hi va haver una sèrie contactes entre els britànics i alguns Kitkatla Tsimshian. Petits conflictes es van fer més grans, amb robatoris i violència entre els dos grups. En aquelles setmanes els britànics van aprofitar per explorar les complexes vies fluvials de la regió, incloent el Principe Channel, el Douglas Channel i el Laredo Sound, en el procés de fer els primers mapes d'aquesta part de la costa.[4] L'explorador espanyol Jacinto Caamaño va explorar la regió el 1792, passant pel Canal Principe amb la corbeta Aranzazu.[5] Caamaño va comptar amb l'ajuda dels mapes fets per Colnett. La incompleta exploració de la zona feta pels britànics va impulsar el virrei de Nova Espanya a ordenar una expedició a la zona que va ser encarregada a Caamaño. Durant el seu viatge Caamaño va viure un mes a l'extrem sud de l'illa Pitt, on va interactuar amb els Tsimshian. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia