Il Popolo d'Italia
Il Popolo d'Italia (en català: «El poble d'Itàlia») va ser un diari italià, de publicació diària, que es va editar a Milà entre 1914 i 1943. Fundat per Benito Mussolini, durant el règim feixista va esdevenir una de les principals publicacions d'Itàlia i va exercir com a òrgan d'expressió personal del dictador. Va deixar d'editar-se al juliol de 1943. HistòriaEl diari va ser fundat al novembre de 1914, a Milà, pel polític i sindicalista Benito Mussolini.[1][2] Mussolini, que havia estat director d'Avanti! -òrgan oficial del Partit Socialista italià-, s'havia mostrat partidari de l'entrada d'Itàlia a la Primera Guerra Mundial i després de quedar en minoria al si del Partit Socialista va resoldre abandonar la direcció d'Avanti!.[3] Després d'això va decidir fundar un nou diari, Il Popolo d'Itàlia. El seu primer número va sortir al carrer el 15 de novembre de 1914.[4] La nova publicació va estar finançada pel govern francès,[1] els grans industrials italians i per empreses com Fiat.[5] No va trigar a adoptar una línia editorial obertament partidària d'entrar en la guerra, pressionant directament al propi govern italià.[6] Des de 1922 el diari, que ja havia adoptat una línia editorial netament feixista, es va convertir en el portaveu oficial de règim feixista.[7][8] El 1922, quan Mussolini va abandonar la direcció del diari, deixaria aquesta a càrrec del seu germà menor Arnaldo.[a] Quan aquest mori el 1931 el dictador va disposar que fos el fill d'Arnaldo, Vito, el nou director del diari -que mantindria el càrrec durant els següents anys-. Entre 1936 i 1943 el diari va ser dirigit per Giorgio Pini.[b] El diari va deixar d'editar-se el 25 de juliol de 1943,[11] coincidint amb la caiguda del règim. Un grup de manifestants va arribar a apedregar la seu de la publicació.[12] No tornaria a editar després de la instauració de la República Social Italiana per decisió del propi Mussolini. El novembre de 1944 la maquinària i les instal·lacions d'Il Popolo d'Itàlia van ser venudes a l'industrial milanès Gian Riccardo Cella per setanta-cinc milions de lires.[13] La destinació dels arxius del diari, però, segueix sent un misteri.[12] Col·laboradorsNotes
Referències
Bibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia