Iceberg (rosa)

Iceberg

Rosa ‘Schneewittchen’
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Rosales
Família	Rosaceae
Gènere	Rosa
Cultivar	Rosa ‘Schneewittchen’
Nomenclatura
Epònim	iceberg i La Blancaneu i els set nans

Iceberg és una cultivar de rosa floribunda que va ser criada a Alemanya el 1958 pel prolífic roserista alemany Reimer Kordes el 1958. Ell i el seu pare s'havien especialitzat inicialment en l'obtenció de rosers arbustius per a jardins petits.[1] La planta es registrà amb el nom de cultivar 'KORbin' per Kordes el 1958 i la batejà comercialment com a Schneewittchen.[2] Es coneix com a Fée des Neiges a França i com a Iceberg en anglès.[2][2] És una de les roses més conegudes del món.[1]

Descripció

Iceberg és una cultivar de rosa modern de floració racemosa (floribunda).[3] Aquesta varietat es pot trobar comercialment en dues formes principals: arbustiva i en arbret creades per empelt.[4] També existeixen varietats en desmai i enfiladisses.[5] Les formes arbustives tenen un hàbit vertical i fan entre 75 i 150 cm d'alçada i uns 60 cm d'amplada. Les fulles són de color verd clar i brillants.[2] Les flors són d'uns 5 cm de diàmetre i estan formades per 25 a 35 pètals. Les poncelles són llargues i afusades. Les flors, oloroses, apareixen durant tot l'any.[4]

Llinatge

Iceberg és un creuament de les varietats 'Robin Hood', un roser almesc híbrid de flor vermella, creada per Joseph Pemberton el 1927 a Anglaterra, i 'Virgo', un híbrid de te blanc creat a França per Charles Mallerin el 1927.[2][6]

Gràcies a les seves bones qualitats, Iceberg ha estat usada com a proginetor de moltes roses angleses obtingudes per David Austin i d'altres hibridadors: 1983 – 'Graham Thomas' i 'Perdita'; 1984 – 'Belle Story', 'Dove' i 'Heritage'; 1985 – 'Emanuel'; 1986 – 'Claire Rose', 'English Garden' i 'Swan'.

També s'han desenvolupat alguns sports d'iceberg:

• 'Blushing Pink Iceberg' - Originat en un jardí de Tasmània el 1997 amb flors blanques lleugerament rosades.
• 'Brilliant Pink Iceberg' - Una varietat rosa intens del mateix jardí a Tasmània.
• 'Burgundy Iceberg' - un sport de 'Brilliant Pink Iceberg' que produeix abundants flors de color borgonya.
• 'Climbing Iceberg'- una varietat enfiladissa creada per Cants of Colchester a Anglaterra el 1968.[4][5][7]

Premis i distincions

Iceberg ha rebut diversos mèrits i distincions:

• La medalla d'or de la Royal National Rose Society Gold Medal (1958).[8]
• Rosa favorita del món per la Federació Mundial de Societats de la Rosa i inclosa al seu "Rose Hall of Fame" (1983).[9]

També s'han imprès segells que il·lustren aquest roser: a Romania el 1970 i a Nova Zelanda el 1975.[10]

Cultiu

Tot i que les plantes normalment no emmalalteixen poden contraure taca negra en climes humits o en indrets amb circulació d'aire limitada.[5] Toleren l'ombra però es desenvolupen millor en condicions de sol total. A Nord-amèrica poden créixer en les zones 4b i superiors de l'escala zones de duresa climàtica de la USDA.[2] A Austràlia, les plantes són adequades per a tot el territori excepte les zones tropicals del nord.[4] La resistència i popularitat d'aquesta varietat ha provocat que s'estengués i fos cultivada per tot el món, provocant alguns comentaris que s'ha "sobreutilitzat" com a planta de jardí.[6]

Les flors poden utilitzar-se com a flor tallada.[2] Tant l'arbust com l'arbret empeltat poden cultivar-se en contenidors grans.[5]

Referències

1. Quest-Ritson, Charles. Climbing roses of the world. Timber Press, Portland, Oregon, EUA. 2003. Pg 195 ISBN 978-0-88192-563-0
2. «'Iceberg' rose description». HelpMeFind. [Consulta: 14 juliol 2011].
3. Turner, R.G.; Wasson, Ernie. Botanica : the illustrated encyclopedia of over 10,000 garden plants and how to cultivate them. Barnes & Noble, Nova York, EUA. 2004. Pàg. 791. ISBN 978-0-7607-5973-8
4. Burke, Don. The Complete Burke's Backyard: The Ultimate Book of Fact Sheets. Murdoch Books, Millers Point, New South Wales, Austràlia. 2005. Pàg 294. ISBN 978-1-74045-739-2
5. Moody, Mary. Mary Moody's roses : more than 200 of the world's most beautiful and hardy roses. Murdoch Books, 2006. Pàg 92. ISBN 978-1-74045-856-6
6. Rupert, Kim L. Poor Old Iceberg. HelpMeFind http://www.helpmefind.com/gardening/ezine.php?publicationID=711&js=0 Accés 14 de juliol de 2011
7. Specialized Conservation Committee WFRS Locator - Cultivar Search. World Federation of Rose Societies. http://www.worldrose.org/conservation/wfrssrch.asp Arxivat 2015-06-17 a Wayback Machine.. Accés el 14 de juliol de 2011.
8. Tenenbaum, Frances. Taylor's 50 Best Roses: Easy Plants for More Beautiful Gardens. Houghton Mifflin Harcourt, Boston, Massachusetts, EUA. 1999. Pàg. 92. ISBN 978-0-395-87334-2
9. Rose Hall Of Fame. World Federation of Rose Societies. http://www.worldrose.org/awards/hof/hof.asp Arxivat 2012-08-14 a Wayback Machine.. Accés el 14 de juliol de 2011
10. «Rose Definitives». Historical stamp issues. New Zealand Post. [Consulta: 25 novembre 2011].