|
IBM 650
 El IBM 650 va ser un dels primers ordinadors d'IBM, i el primer que va ser fabricat a gran escala. Va ser anunciat el 1953, i es van produir 2000 unitats des de 1954 (primera venda) fins al 1962.[1] L'any 1969, IBM va deixar de donar servei tècnic per al 650 i els seus components. El 650 és una màquina que codifica tant dades com adreces de memòria en sistema decimal, guardant cada xifra en codi binari. Aquest codi guarda, mitjançant diversos bits, dos variables: una amb 2 possibles estats, i una altra amb 5 possibles estats. ComponentsIBM va dissenyar aquest ordinador per als usuaris de màquines comptables anteriors, com les tabuladores electromecàniques (amb targetes perforades) o el model IBM 604. Un sistema 650 venia amb 3 unitats (de la mida d'armaris):[2]
Altres equips opcionals que se l'hi podien afegir eren:[2]
El IBM 650 pesava al voltant de 900 kg, i la seva unitat d'alimentació uns 1350. Cada unitat estava en un armari separat, de 1,5 x 0,9 x 1,8 metres. L'ordinador costava 500.000 dòlars, però es podia llogar per 3.500 al mes. Accés a la memòriaLa memòria estava en el tambor giratori, que proporcionava 2000 paraules, cadascuna amb un signe i de 10 dígits (5 caràcters per paraula). Les direccions d'aquests 2000 registres anaven de 0000 a 1999 (en decimal). Un desavantatge del tambor giratori es que feia molt lent l'accés a la memòria (temps d'accés aproximat de 2,5 ms), ja que per a llegir o escriure una adreça de memòria, s'havia d'esperar a que l'àrea més apropiada del tambor passés per sota del capçal de lectura/escriptura. Per a optimitzar això, el codi de les instruccions es trobava saltejat pel tambor, en intervals que depenien a cada moment del temps de execució de la instrucció anterior. Per això, era necessari guardar juntament amb cada instrucció la direcció de la pròxima instrucció a executar. Unitat auxiliarLa unitat auxiliar opcional (IBM 653) va ser presentada el 3 de maig de 1955, i oferia:
ProgramariEntre els programes inclosos hi havia FORTRANSIT, una versió de FORTRAN que compilava a IT (un llenguatge interpretat de l'època), i que després es compilava a SOAP (Symbolic Optimized Assembler Program), que finalment seria assemblat per a convertir-se en llenguatge màquina. Un altre programa era una rutina interpretativa de Bell, que mitjançant SOAP compilava en dos passos, el codi (Simplified Programming Anyone Can Enjoy), un llenguatge orientat a gestió. Referències
Enllaços externs
|
||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
