Humphrey Tonkin

Humphrey Tonkin

(2008)
Biografia
Naixement	2 desembre 1939 (85 anys) Truro (Anglaterra)
President de l'Associació Universal d'Esperanto
1986 – 1989 ← Grégoire Maertens – John C. Wells →
President de l'Associació Universal d'Esperanto
1974 – 1980 ← Ivo Lapenna – Grégoire Maertens →
President de l'Organització Mundial de Joves Esperantistes
1969 – 1971 ← Hans Michael Maitzen – Renato Corsetti →
Dades personals
Formació	Universitat de Cambridge Universitat Harvard
Activitat
Camp de treball	Esperantologia i Renaixement anglès
Ocupació	esperantista (1956–), esperantòleg, escriptor, catedràtic, lingüista, convidat al programa d'entrevistes
Ocupador	Universitat de Colúmbia Universitat de Pennsilvània
Membre de	Acadèmia d'Esperanto (1983–) Esperantic Studies Foundation ^(en) Associació Universal d'Esperanto Center for Research and Documentation on World Language Problems ^(en) Acadèmia Internacional de les Ciències de San Marino Honora Patrona Komitato de UEA ^(en)
Premis
Premi Lindback  Beca Guggenheim  Honora Patrona Komitato de UEA ^(en)  Honorary President of the World Esperanto Youth Organization ^(en)
Signatura

Humphrey Richard Tonkin (Truro, Anglaterra, 2 de desembre de 1939) és un professor anglès de literatura anglesa i especialista en estudis acadèmics sobre l'esperanto.

Humphrey Tonkin es va llicenciar a la Universitat de Cambridge i es va doctorar a la de Harvard. Les seves especialitats acadèmiques inclouen el Renaixement anglès, Edmund Spenser, Shakspeare, així com l'ús de les llengües internacionals. Ha impartit classes a les universitats de Pennsilvània, Oxford, Columbia, Potsdam (Nova York). Des de 1989 ha estat rector de la Universitat de Hartford. Té la doble ciutadania britànica i estatunidenca.[1]

Tonkin és molt conegut com a dirigent del moviment esperantista.[2] Va aprendre esperanto el 1956 i va col·laborar en l'establiment de l'associació juvenil esperantista britànica. De 1961 al 1971 va ser dirigent de l'Associació Mundial de Joves Esperantistes, sent-ne president entre 1969 i 1971, tot sent substituït per Renato Corsetti.[3] Durant el Congrés Universal d'Esperanto de 1974 va ser elegit president de l'Associació Universal d'Esperanto en substitució d'Ivo Lapenna. Va romandre en el càrrec fins 1980 i novament entre 1986 i 1989. En el període 2001-2004 va tornar a formar part de la directiva com a vicepresident. Ha presidit també l'Esperantic Studies Foundation i és membre de ple dret de l'Acadèmia Internacional de Ciències de San Marino.[1] Tonkin és un dels editors de la revista Language Problems and Language Planning. Ha escrit, coordinat i traduït nombrosos tractats d'esperantologia.[2] El 2006 va rebre el premi Cassandra Pyle per la seva tasca en pro dels intercanvis interculturals a escala mundial.[4]

Obres ^[cal citació]

Originals

• Sir Walter Raleigh (1971)
• Spenser's Courteous Pastoral: Book Six of The Faerie Queene (1972)
• The World in the Curriculum (1981). Amb Jane Edwards
• The Faerie Queene (1989)
• Esperanto, Interlinguistics, and Planned Language (1997). Editor
• Language in the 21st  Century (2003). Editat amb Timothy Reagan.
• Service-Learning Across Cultures: Promise and Achievement (2004)

• Lingvo kaj Popolo (2006)
• The Translator as Mediator of Cultures (2010). Editat amb Maria Esposito Frank

Traduccions des de l'esperanto

• Masquerade: Dancing Around Death in Nazi-occupied Hungary (2001) de Tivadar Soros 
• Crusoes in Siberia (2010) de Tivadar Soros
• The Dangerous Language (2016) d'Ulrich Lins

Vegeu també

• William Auld
• Marjorie Boulton

Referències

1. La arto labori kune – Festlibro por Humphrey Tonkin, Roterdamo, 2010, UEA (ISBN 978-92-9017-113-3).
2. «An interview with Humphrey Tonkin» (en anglès). Translation Review, 1981. Arxivat de l'original el 2016-08-23. [Consulta: 12 desembre 2016].
3. Folio, Libera. «Forpasis Renato Corsetti» (en esperanto), 01-02-2025. [Consulta: 2 febrer 2025].
4. «Premio Cassandra Pyle al Tonkin». Revuo Esperanto de UEA, 6-2007, pàg. 123.